Malalt de tardor

Ets vitalitat pura, natura escrita, imatge del present. L'altra dia vaig fer un vídeo al costat del riu Maçanell, un afluent del Freser, i van aparèixer unes quantes fulles amb el seu vol tardorenc. I m'hi has fet pensar. Una abraçada, Raül.

Aleix

Un preciós poema de principi a la fi. La tardor molt ben definida, és un pas fins a l'hivern, que ens fa veure la naturalesa en el silenci en el mes d'octubre.
M'ha agradat i t'ho he posat.
Una abraçada.
Cordialment.

M'agrada deixar enrere
El sol abrusador de l'estiu
Que ja prou n'he gaudit
Mm'agrada la pau i el silenci
Que només trenquen les fulles
En formar catifes cruixents.
M'agrada la tardor, avantsala
De l'hivern que ens duu el fred
M'agrada la canviant primavera
Quan tot, de nou, reneix i floreix
M'agrada el pas del temps
I m'agrada ser-hi, encara!

Tot això m'ha inspirat el teu bellíssim poema que he agraït poder llegir i rellegir en la pau de la tardor.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

La força dels substantius i dels adjectius fan recomanable de llegir aquest bellíssim poema, memoritzar-lo i, aleshores, recitar-lo amb els ulls tancats. Que bé que reflecteix aquesta estació de l'any mai prou reivindicada! Enhorabona!