MAL MOMENT

Encara no és mitjanit, gairebé, i els timbals sobtadament apallissen les venes a un ritme frenètic per aconseguir el globus de l’infart, i necessito el sucre de la vida que no vull. Tot plegat és una merda i no, no ha estat un malson, és l’angoixa que se’m menja l’ànima i l’instant. Em tempta de nou el viatge. Potser és que la data de l’aniversari és a prop i l’enyorança és dolça com la mel i la por no és llaminera. El lladruc d’un gos esquerda la nit i la busca prima del rellotge sotraga el silenci amb fermesa i assenyala descaradament el temps que s’escola a les mans.