Ma llibertat, que em tens el cor robat...

Avui ja no és ahir...
ni és encara demà,
i no podem dir “mai”
ni saber què pot passar
o no passarà...
per si un cas,
més val anar vivint
i compartir el que és de tots!

I ja que t’agraden” les barreges de les tradicions amb les innovacions”, comparteixo amb tu una altra “versió actualitzada” d’unes paraules antigues, molt antigues, dites en el context actual: PARÀBOLA

T’envio una abraçada lliurement,
Unaquimera

bonics versets, plens d'imatges fantàstiques...
salutacions
joan

una paraula no sempre entesa, bonic poema
felicitats
Josep

...que la llibertat d'un acaba a on comença la llibertat del que està al teu costat. Però al cap i a la fi necessitem aquesta llibertat per aconseguir ser una mica més feliços.
Una abraçada.

Que no ens falti aquesta llibertat tan simple i necessària, i també a voltes tan difícil de trobar.
Un acròstic com sempre amb segell "free"
Avant i ben amunt