L’ÚNIC ASSENYAT

L’ÚNIC ASSENYAT

Va entrar a la cafeteria i demanà un cafè amb llet i un got d’aigua per a el seu dinosaure, que esperava fora, invisible. El cambrer assentí amb un somriure, sense qüestionar l’absència de l’animal prehistòric. Ningú no va mirar estranyat quan va abocar l’aigua en un punt concret del buit. Era l’únic que veia l’absurd amb tanta claredat, i per això, ell era l’autèntic assenyat en un món que havia normalitzat la bogeria.






nsrk