L'últim combat del Sento

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet
El Miquel Lloris era un sicari meticulós i diligent, ho va ser fins que va trobar-se amb la sola de la seua sabata, que no va ser talment una persona, com se sol imaginar, sinó l'obsolescència programada.
El seu historial fins que va estar empresonat per la policia valenciana era ample, tres-cents o tres-cents cinquanta casos enllestits, rebia l'encàrrec i després de pensar-s'ho alguns dies i estudiar-lo passava a l'acció, guants que canviava en cada cas, sabates, pantalons, americanes, samarretes, fins i tot la roba interior que també era cruelment cremada i llançada al fem fetes un grapat de cendra.
Ho canviava tot manco la pistola, era la segona que havia tingut, una “Reaplay 45” de calibre nou mil·límetres, una pistola a la que havia pres cert tipus d'amor, si és que tenia amor per algú era per ella, la polia amb un drap especial, li traia brillantor, la netejava de possibles rastres de sang, li netejava les restes de pólvora, fins i tot es passava llargues hores entre treball i treball assegut a una butaca mirant-la, la posava sobre la taula i li canviava l'escorç, li feia fotografies, l'olorava, fins i tot havia arribat a tocar-s'hi.
Però el dia setze de març de dos mil quaranta-quatre va tindre un encàrrec, matar un boxador, el Sento, un goril·la de dos metres cinc centímetres d'alçària i més de cent dotze quilos de pes, havia segut pes pesant i havia arribat a les categories més altes de la boxa valenciana, tot i què ja amb els seus quaranta-huit anys era un boxiste acabat.
En arribar cal Sento i amb la seua habilitat habitual va obrir la porta, sigil·losament, com era norma en ell, va arribar fins el menjador de la ja estudiada casa, el va trobar al sofà amb la seua dona i, li va disparar acostant-li l'arma fins a mig metre del cap: Clic! Clic! Clic! Tres galletasos que li van fer tremolar les cames, no cal explicar res més, l'obsolescència programada havia fet que aquella fora l'última jornada de la seua pistola.
El Sento, que no era un assassí, només devia alguns diners a un mafiós de les juguesques, el doctor Soler, va fer el millor combat de la seua vida i, més o manco cinc minuts després amb els punys al roig va telefonar a la policia, que va acabar amb la carrera del Miquel Lloris i del seu cap, el doctor; potser era un boxador acabat però amb tan poca cosa hi va poder, es va haver de dir, una volta saldat el seu deute de la manera més miraculosa, amb l'hospital i la presó per a tan perillosos delinqüents.

Comentaris

  • Bon dia Vicent Llémena: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-08-2021

    Hola, Vicent, gràcies per la teua visita i el teu amable comentari al meu poema "Què em resta per a voler-te?", on em dius que és passió.
    Gràcies també, per donar-me la felicitació per pel meu natalici.
    Fins a l'altra i que passes un bon diumenge.
    PERLA DE VELLUT

  • Bona barreja..[Ofensiu]
    kefas | 10-08-2021

    .. aquesta del manual del bon sicari i la maleïda obsolescència programada. Fa angúnia pensar que, quan engegues el forn, potser la obsolescència programada et farà menjar pollastre cru per dinar.

  • Calor[Ofensiu]
    Canela fina | 09-08-2021

    Un relat que fa venir calor, he sentit l'arma a tocar i el so dels trets a boca de canó. M'he imaginat la casa, fosca, bruta i calurosa. És això, escriure perquè el lector s'ho faci seu. Gràcies per l'estona de pel·lícula, jo me la imagino dels 40 encara que no sigui així, en blanc i negre. Una abraçada :)

  • Hola, bona nit Vicent Llémena [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-08-2021

    Gràcies per la teva visita i el teu amable comenti al meu poema, "La piscina", on em dius que està molt bé.
    Que passes un bon mes d'agost.
    Ah, sí!, el meu natalici és el dia 22 d'agost! Espere que em felicites... i també, des de quan em publiquen el pròxim poema que ara posaré, me'l llegisques.
    Gràcies per ser un bon amic relataire.
    PERLA DE VELLUT

  • Matar un boxeador de dos metre i cinc centímetres?[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-08-2021 | Valoració: 10


    No me'l puc creure!! Vaja, molt bon relat, que atrapa seguit seguit...
    De principi a la fi... m'ha entretingut i amb molta gana...he regut...
    Quan pugues i tingues ganes... tinc un relat editat. Gràcies sí...!!
    Saluts...

  • El Sento[Ofensiu]
    Prou bé | 08-08-2021 | Valoració: 10

    Ja el trobava a faltar! Un relat que atrapa fins el final!. Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

37 Relats

205 Comentaris

34692 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en esta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio i Alfaro, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.