Ludo

Un relat de: bloodymaruja
Les mans et tremolen
per l’adrenalina.
Tens agra la gola de gust de fracàs
Que et fa venir el paio
que amb drap grisós frega
la barra amb desgana i t’aparta el cabàs
Amb posat irònic :
Quelcom mes? –pregunta-
Tu busques xavalla per poder canviar.
Llavors li demanes
el segon gin-tònic.
Va de puta mare,estàs sense esmorzar.
Amable t’apropa
un platet amb cotnes
que ha fregit la dona , tot el dia guisant.
El tamboret gira,
els dits ben fort creues,
les llums parpellegen, se’t claven al cap.
Ja no et queden crèdits
ni tampoc monedes.
El cambrer no et fia, no ho cal ni pensar.

Canten les sirenes amb veu electrònica
I lloques les fruites segueixen girant.
Surten les cireres i no és primavera,
les síndries madures el sol no han vist mai
I les pomes roges són de fantasia.
Campanes repiquen ,monedes dringant.

Un espantós jòquer
porta un barret d’euros.
Són els que et fan falta per a continuar.
El xinès de fora
en controla dues .
Fins que no s’escalfen no entra en els bars.
Ara que la màquina
deu estar calenta
és com regalar-li , no s’ha de deixar.
Semblant a un suÏcida
obres la cartera,
treus l’ultim bitllet, només per pagar
I del canvi jugar-te
l’última moneda ,
potser la penúltima abans de marxar.
El cambrer s’eixuga
les mans amb recança:
-Deixi-ho estar, dona, que ha d’anar a comprar.
I llavors retira
el plat buit de cotnes
i el got del gin-tonic que s’ha de rentar.

I encara sirenes de veu electrònica tornen a cantar
I les fruites lloques segueixen girant.
Surten les cireres sense primavera,
síndries esberlades que el sol no han vist mai.
I el xinès de fora s’acaba el cigarro,
llença la burilla i entra en el bar.

Comentaris

  • Bloody[Ofensiu]
    Gabriel M. | 21-11-2012

    Un cru escrit, ple de veritats, ple de duresa. Un bon ritme. Enganxa.

    Una abraçada.

  • Angoixa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2012 | Valoració: 10

    Angoixa. Això és el que he sentit en acabar de llegir aquest gran poema. I t'ho diu un que es guanya les garrofes venent joc, ja ho saps. Jo també he vist en primera persona gent realment ludòpata, però per sort no en els extrems. Mai m'ha agradat aquesta feina que faig; m'hi he acomodat treballant mitja jornada, però realment no m'omple, no m'alimenta. Sort de la literatura vespertina. El teu poema sacseja, remou estómacs i dibuixa amb llapis la vida petita, la de cada recó del carrer nostre. Una meravella! I una abraçada Maribel.

    Aleix

  • Jugar a perdre[Ofensiu]
    rautortor | 21-11-2012


    Aquesta ludopatia que tan bé descrius és un negoci només pels amos de la màquina. Avui he llegit una notícia realment filantròpica. La mestressa d’un bar italià ha tret totes les màquines del seu bar perquè arruïnaven els clients. Dels 30 o 40 mil euros que s’hi jugaven ella només en treia uns mil cinc-cents. I, qui s’estima els clients, ha de mirar per la seva salut mental i econòmica. Ara mateix, em ve a la ment una anècdota prou trista que vaig poder veure a Balaguer. Un xicot es gasta fins el darrer euro de la setmanada. I un client, en veure que la màquina està sola, hi tira els cinquanta cèntims del canvi i encerta la plena. No vegis la cara del pobre xicot i el seu intent de protesta dient que encara no havia acabat. Res a fer. No sé si es va escarmentar o què li devia dir a la dona en arribar a casa. Un drama, certament.

    Anècdotes a part, el teu poema resulta, si més no, una denúncia més dels problemes que una economia en declivi provoca. I, com sempre, li saps donar aquell toc tan peculiar teu que el fa especialment interessant i poèticament plausible.

    M’agrada com escrius i el tarannà que saps atorgar a les mil i una cares de la vida quotidiana. Hi tens la mà trencada en fer-ho, com ja t’he dit més d’una vegada. I ens demostres que ets una observadora privilegiada de la realitat circumdant.

    Gràcies per compartir, una vegada més.

    Raül

  • Poetessa del carrer[Ofensiu]
    Carles Ferran | 21-11-2012

    T’estàs definint com la poetessa del carrer, de les rutines quotidianes, dels petits dolors, dels petits vicis, dels petits hàbits, quan es converteixen ens desgràcies personals, en fracassos vitals, en derrotes familiars. La denúncia sense judici, des de la benevolència. Tant de temps que et segueixo i no deixes de sorprendre’m. No m’estranyen gens els premis que vas guanyant. Ets una poetessa propera i alhora universal, omnipresent.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com