Cercador
L’OMBRA
Un relat de: jomagi- Compartir:
L’OMBRA
Em pensava que jo era tu i tu eres jo. Però quan vaig mirar el mirall, la teva rialla em va sortir de la gola. Les teves cicatrius em cremaven les mans. Vaig intentar fugir, però els teus records em lligaven els turmells com arrels soterrades.
Ara escric amb la teva lletra, respiro el teu ritme. I saps què és el més insòlit? Que mai no has existit. Eres l’ombra que vaig criar per no estar sol. I ara que ets jo, descobreixo que tampoc jo existeixo. Només som el buit que s’empara a si mateix.
NSRE
Comentaris
-
molt realista el teu relat[Ofensiu]Noia Targarina | 31-10-2025 | Valoració: 8
Bon dia Jomagi,
Segueixo els teus relats.
M' agradat molt aquest relat.
Ens anem llegint.
Una abraçada
Noia Targarina -
Solitud[Ofensiu]Helena Sauras Matheu | 31-10-2025 | Valoració: 10
Bon dia, jomagi:
T'ha sortit aquest relat breu, punyent i profund on ens expliques amb les teues paraules literàries com et sents. He apreciat una simbiosi perfecta entre el tu i el jo.
De vegades, ens inventem personatges per a fugir de la solitud tot i estar rodejat d'altres persones amb les que no connectem.
Una abraçada i continúa reflexionant,
Helena
