LÒGICA

Perdut, sense la immensitat de la mar blava, prenc un respir i marxo a donar un volt per esbargir-me. Agafo la motocicleta aparcada a la vorera i sense casc, que no en tinc, accelero les pulsacions dels meus batecs i les del motor a cop de canell. L’adrenalina em ve a trobar i esclata dins meu per l’emoció d’haver sabut fer el pont a la japonesa robada davant de la fleca on, avui no he entrat a comprar l’ensaïmada que sovint porta el meu nom. És la primera vegada que ho faig, això del pont, a una nipona. No pas a d’altres marques d’arreu. És el meu mitjà de transport habitual i jo no tinc calers per comprar-me’n una, i sí potser els tingués, no ho faria per si de cas me la robessin.