L'ofensa

Un relat de: bloodymaruja
La Roser es penedí d'haver triat un model amb tanta feinada i per acabar-ho d’adobar, desprès d'estar-se sobrefilant gairebé fins l'hora del ball, planxant obertes les costures i fent els traus , li mancà un botó.
Va tornar-los a comptar admirant el goig que feien tan ben fets del color i la forma de grill de mandarina sobre el blanc amb puntets carabassa del vestit. Però era diumenge, la merceria estava tancada i ella sense el botó.
De tota manera ho estrenava tot: Els sostenidors amb tirants de brodat suïs, les calces amb la trinxa acabada en punxa, la faixa que dissimulava el bony del melic una mica massa sortit i els enagos carregats de puntes .Les sabates no eren noves però ho semblaven després d' emblanquinar-les amb una barra de guix de pissarra.
Es posà el vestit , la medalla de la comunió i s'arranjà el pentinat "Arriba España",posant cap endins el crepè, tornant a clavar els clips que s'havien afluixat i, per acabar, fixant la tofa de cabells amb una mica d'aigua ensucrada.
Després és pintà els llavis i s'envermellí les galtes amb el mateix carmí, difuminant-lo amb el dits. Amb una espelma encesa va fumar el cul d'una tassa , va fregar-hi l’índex i es passà el dit ennegrit per les parpelles .
Desà un mocador ben planxat al moneder per tal que el ballador el fes servir per agafar-la per la cintura i evitar que se li embrutés el vestit. Per acabar, s’enganxà amb un fermall al pit el clavell de moro que dissimularia la falta del botó i s’acomiadà de sa mare que xerrava amb la Victòria i la Empar que ja l'esperaven a la porta.
Totes tres van marxar cap al envelat on la orquestra feia estona que tocava. Les llotges ja estaven plenes i les cadires que voltaven la pista les ocupaven mares i tietes . Les tres noies deixaren les jaquetes i els moneders sobre la cadira que guardava la tia Dolors i es quedaren dretes, una mica nervioses , parlant dels músics tan bons d'aquell any però alhora mirant de reüll els nois que voltaven la pista .
Aquell any l’ajuntament havia llençat la casa per la finestra desprès de no fer festa major els anys que durà la guerra .L’alcalde ,qui voltava encarcarat com un gall vestit amb l’uniforme de gala de la falange ,va fer venir l’orquestra “Sensación” que era de les de primera i duia dos cantants: una noia que s’assemblava a la Veronica Lake i es pentinava igual, amb els cabells que li tapaven mitja cara i un xicot baixet i sec , d’aquells amb la boca d’orella a orella i un bigotet molt fi . Els vuit músics i el noi esprimatxat anaven vestits amb pantalons blancs, barret de Panamà i americanes blaves de lluentons. La xicota , també de blau i llarga fins els peus, es cobria el generós escot amb una torera de blonda.
L’escenari feia molt goig , amb tires de paper de cel•lofana color de cel que cobrien la lona del fons i la part de sota del entarimat on sempre s’amagava la canalla.
Uns fanalets xinesos en forma de baldufa penjaven del sostre i els cables elèctrics passaven enganxats als pilars de suport de la lona. De vegades, alguna criatura entremaliada treia l'aïllant d'un fil , n'agafava l'extrem amb una mà i amb l'altra tocava les parelles que ballaven de manera que rebien la descàrrega elèctrica . Un cop van haver d'intervenir dos homes del sometent que sempre voltaven per les festes i amb el beneplàcit dels pares del galifardeu el van esbatussar força ja que la broma va fer caure i trencar-se un turmell a la filla de l'agutzil qui duia uns "topolinos " molt alts.
El menut vocalista va encetar el "Rascayú" i ho feia gairebé igual que el Bonet de San Pedro. La Roser veia com s'apropava el Manel de Can Peracamps , el xicot més ben plantat del poble i els peus li marxaven cap a la pista on un munt de parelles ja rodaven , ben segura que el noi la trauria com solia fer.
En Manel li demanà a la Victòria:
-Vols ballar?
Ella, que era una bona amiga, digué que estava cansada.
Tot seguit, li preguntà el mateix a l'Empar qui respongué que no li agradava la peça.
Quan s'adreçà a la Roser ,aquesta, desmenjada, a pesar que se'n moria de ganes , li digué que no, que no volia ser plat de segona taula.

Ell, estirant-li el clavell de moro i ensumant-lo amb posat ofès li preguntà si potser s'estimaria més ballar amb el paio que li descordava els botons .

La noia va entendre perfectament el significat de la frase que el Manel gairebé va mastegar en lloc de pronunciar. Feia esment al rumor que havien fet córrer al poble que ella s'entenia amb un guàrdia civil jove de gran fama de faldiller a qui va arranjar l'uniforme que li havia quedat gran desprès de passar el tifus. El noi, agraït, l'havia portat a passejar un parell de cops i la convidava a aixarop de grosella amb gasosa que era el refresc que més li agradava a la Roser. La darrera vegada que hi van anar es va voler passar de la ratlla i ella el va desenganyar .

Per això no tornà resposta al Manel i per tal de dissimular una mica i que ningú no li veiés els ulls negats en llàgrimes demanà a les amigues d'acompanyar-la al lavabo.
Quan passaven per l’ entrada del envelat es van creuar amb la parella de civils que fumaven. El que havia passat el tifus es tocà el tricorni com salutació mentre li feia l'ullet amb un somriure sorneguer.
L'hereu de Can Peracamps contemplava l'escena de l'altre cantó de la pista mentre embolicava una cigarreta.
Mai més no es van adreçar la paraula.

Així va ser com van renyir i ara ,seixanta-cinc anys després, malgrat ser del mateix poble i viure a la mateixa residència, encara no es parlen.

Comentaris

  • Com enganxes nena!![Ofensiu]
    Annalls | 17-09-2013 | Valoració: 10

    Quina pena de dos, de temps, i de tonteries, i xafarderies. Le llegit d'un glop!!!
    Anna

  • Jo també gairebé ho he viscut[Ofensiu]
    Atlantis | 02-01-2013

    Tens una manera de descriure tan versemblant que sembla que ho estiguis visquent, amb tot tipus de detalls que et fa aterrar uns quants anys enrera i et trobes esperant que algú et vingui a buscar a ballar asseguda en un palco de l'envelat amb les teves amigues.

    M'encanta com escrius, per la idea que sempre és sorprenent i per la manera que saps descriure amb un ric léxic tot l'ambient.

    Gràcies per passar per la meva Cançoneta, escrita després d'un petit ensurt.

    Espero que hagis començat el millor possible el nou any.

  • Es un relat molt fluït.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 27-12-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat llegir aquest relat és fenomenal, té qualitat, té avinentesa molt apropiada, és estupend llegir relats com aquest, M'ha animat l'ànim. Saluts Rafael
    Molero Cruz. Un salut i feliç any nou.

  • Jo sí ho he viscut (o gairebé).[Ofensiu]
    Carles Ferran | 18-12-2012


    No tan a prop de la guerra incivil, però sí en temps de postguerra, de racionament i d’estraperlo, de roba feta a casa, de dos únics vestits, el de diari i el de diumenge; de Festa Major a l’envelat amb la fadrina esperant que la tregui a ballar el noi que l’agrada. Un relat en blanc i negre, amb el NO-DO de banda sonora. Un excel·lent retrat d’època.

  • Retrat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2012 | Valoració: 10

    Redéu, quin retrat d'una època! No l'he viscuda, però l'he vista amb les teves paraules. Un relat preciós, acuradíssim, detallista al màxim, dibuixant tota una etapa , tot un món, tot un significat del que era una festa major fa setanta anys. Una lliçó mestra de bon escriure, d'història, de roba, de colors, de música, de... Una meravella! Una forta abraçada.

    Aleix

  • L'has eixamplat[Ofensiu]
    Tanganika | 16-12-2012 | Valoració: 10

    ...el relat, com qui eixamplava costures dels vestits en aquells temps en què quan una criatura creixia era un problema pel fet d'haver-li de comprar roba.

    Un relat amb una base històrica que no domino i admiro.
    Descripcions detallades i acurades.

    I el personatge base...que podria haver estat qualsevol de nosaltres en aquells temps...temps en què...qui sap si fins i tot els ocells tenien dents!

    TGNG (Mena i un pallasso X=OD)

  • calamars a l'andalusa amb cervesa glaçada[Ofensiu]
    bardissa | 16-12-2012 | Valoració: 10

    Sempre em sorprèn com de bé cuines els teus relats i com tens tanta cura de tots els ingredients que hi vas afegint, del primer fins al darrer.
    És un plaer gaudir dels teus plats i aprendre d'aquests retrats que fas de la historia.

    No vaig poder venir a la teva lectura del mico de l'anís, però espero que sortís tot molt bé i que la marebloody continue recuperant-se de la pneumònia.

    Una abraçada,
    bar.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46316 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com