terres properes/llunyanes alhora

a fora, tot és fosc
amb prou feines veig la silueta d'una casa,
que sembla abandonada...
enmig la negror,
regió que lluita
per construïr el seu somni.
País rebel dels peus al cor
i bonic com el que ens arriba.
País que sento proper,
però no meu.
potser és la meva idea de solidaritat...
pobles amb un mateix objectiu,
No l'hi conec la llengua,
i molt poca cultura
tampoc tradicions.
però hi tinc persones
amics, coneguts i per conèixer
i admiro la seva resistència
més defensada que la nostra,
revolta
més violenta que la nostra
mirades i families
més dolgudes que les nostres
armes
més poderoses que les nostres
i formació
més seriosa que la nostra

enmig la negror del paisatge
imagino el foc d'una explosió
i un puny alçat trencant el vent

puc entendre tot el que sentiu
i valorar la vostra resposta
però davant les agressions
hi ha fronteres que no cal atravessar
encara que algú no cregui en el país
o no pagui l'impost revolucionari
la lluita armada no és viable
davant nens, families i mares.

ara que et veig,
que la negror es va fonent
entre fanals i boira i gent
només desitjo que la lluita
us dongui el fruit que heu sembrat
i no faci falta matar per poder parlar.