Lluna infidel

Dir en primer lloc que m'ha agradat força el poema per la seva forma i m'ha atret la temàtica i l'enfocament que n'has fet com a lluna-amant o lluna-verge. Als textos bíblics però, la lluna normalment és un símbol matern. També de l'Esperit Sant, com a Esposa del Crist, encara que en aquell temps no va arribar a prendre forma material humana, malauradament. Si és mare llavors ja no és infidel, ja que el seu amor és incondicional però no exclusiu, podem compartir-lo sense que s'exhaureixi, no hi ha problema. I se'n va al matí, però sempre torna.
Bona nit de lluna creixent, la que decora el cel de tarda-vespre i nit

Aquest relat m'ha anat de conya i t'ho agraeixo, doncs jo quasi cada nit estic despert i, malgrat tenir la persiana tancada perquè es va trencar, sóc un noctàmbul des dels catorze anys i miraré d'enfocar-te una idea: Si la Lluna brilla gràcies al Sol, et puc dir que t'acompanyo en la teva contemplació com a amic, i que la lluna és un astre molt màgic i se la pot contemplar o escriure'n de mil formes, però se't mereix a tu, doncs segur que l'has ben encantada dolçament amb la teva poesia.


Sergi

és la imatge que ens provoca i desperta els sentiments. Tot surt del nostre interior.

Gràcies, Joan
una abraçada
Joanalvol

La lluna, que il·lumina a la nit,
que ens somriu, que ens enamora,
i la que ens porta a veure el sol del matí.
Sempre endavant!

Un bell poema a una lluna, que ens fa il·lusionar i somniar.
Volguda i desitjada per a tothom.
Avant Joan sempre avant!

Un bell poema a una lluna, que ens fa il·lusionar i somniar.
Volguda i desitjada per a tothom.
Avant Joan sempre avant!