LLUMS I OMBRES

LLUMS I OMBRES


1/2

Podria ser que en el regne dels relataires, s’estigui perpetuat una vella dinàmica, silenciosa i eficaç? On els mateixos noms, les mateixes veus, teixeixen la xarxa amb fils que sols ells controlen?

Els nous ulls, les noves idees, xoquen contra un mur de complicitat elegant. I els vells col·laboradors, aquells que ja no brillen amb la mateixa lluentor que abans, són apartats amb un gest suau, gairebé imperceptible, com fulles seques en un racó.

És joc de les esferes culturals: un cercle tancat on quatre il·luminats decideixen qui mereix romandre a la llum i qui ha de ser enviat a la foscor?

Una trista comèdia de poder disfressada de saló literari.

Si és així; és vergonyós!


*********

2/2

En el regne dels relataires, s’ha forjat una comunitat sòlida, teixida amb fils de confiança i experiència. Els noms coneguts, les veus amb recorregut, no són un cercle tancat, sinó els pilars que sostenen l’estructura.

Els nous ulls són acollits amb interès, i se’ls ofereix guiatge per navegar un espai ric i complex. Els col·laboradors de sempre, lluny de ser apartats, són honrats pel seu llegat; el seu pas a un segon pla no és marginació, sinó el cicle natural que permet renovar-se sense perdre l’esperit.

És la saviesa de les xarxes culturals: un ecosistema que valora tant l’arrel com el brot, entenent que la continuïtat és un acte de cura, no d’exclusió.

Si és així; celebrem-ho!




nsmq