Cercador
Lluita
Un relat de: rautortor- Compartir:
Lluita
Impotent i decebut
agafà la pedra amb fúria.
Estirà el braç, ben alt i enrere,
disposat a etzibar-la contra la injustícia,
l’abús i la prepotència.
Dubtà, però.
Primer, de pensament; de cor, després.
Era un romàntic
ensinistrat en l’ús de la paraula,
en la conversa i el diàleg,
furibund en les idees i indulgent alhora.
Així i tot, agafà la pedra.
De cop sobte s’adonà,
absort, alleujat i ple d’entusiasme,
que la pedra s’havia transmutat
en un pom de flors reivindicatives,
plenes de fe i ganes de convèncer.
Aleshores, emocionat encara, recordà
la cançó i els versos de Lluís Llach:
cal anar endavant,
cal que neixin flors a cada instant.
Comentaris
-
Hola, Rautortor. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-02-2025
Hola, bona nit Rautortor:
Espere que tot et vaja bé.
No sé què t'haurà passat, perquè des del dia 27 de gener et vaig comentar aquest relat i encara no m'has dit res en la meua pàgina.
Que passes una bona nit.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
Genial[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-01-2025 | Valoració: 10
Quin poema més autèntic, quina sensibilitat i quina gran capacitat i destresa per escriure poesia. La paraula, sempre hauria de ser la mestra de qualsevol protesta.
Gràcies rautortor per compartir-ho. Sempre és un plaer llegir-te.
Rosa.
-
Cal anar endavant. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-01-2025 | Valoració: 10
Un poema que va lluitant per l'abús que hi ha en el món. Com diu Llach: Cal anar endavant, cal que neixin flors a cada instant.
Un bon poema, que fa pensar.
Bona nit i ja me'n diràs coses, si és així.
Gràcies per compartir.
Cordialment.
l´Autor
238 Relats
778 Comentaris
161586 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen