LLUITA

Un relat de: Jep Boix Frias
Quan hagi oblidat el mal que em vingué per mà del pare i ell deixi de ferir-me a través de la mort perquè si encara se'm mor cada dia és que no l'he pogut perdonar. Malgrat que l'estimo.

Quan darrere les peses russes no fabriqui un calabós per la meva violència maquillada en societat i aixecar-les sigui només esport.

Quan aturi d'esperar el dia que com un miracle sagrat m'agafis una mà.

Tota la teva bellesa carregada amb més vergonya que por i jo em deixi trobar per tu després d'haver perdut qualsevol fe en nosaltres. Quan accepti que aquest dia no arribarà. Que no vull que arribi si tu ja ets feliç.


Quan hagi assumit que al final la vida va per lliure, sense poesia, indiferent a les lluites que emprenem per ser algú.

Que malgrat banys de confusió existir és combatre o el suïcidi.
Els guerrers ni pensaments d'això últim.

Com més aviat ho entenguem, millor i millors.


Jep Boix Frias
Febrer 21.

Comentaris

  • Sinceritat emocional [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2021 | Valoració: 10

    Caram, quin poema més sincer i més fort! Sentiment de fetge, estómac i melsa. Un trinxat ben barrejat. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jep Boix Frias

Jep Boix Frias

4 Relats

3 Comentaris

253 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Escric per sobreviure al capitalisme.
Escric per ser més fort.
Escric per estimar.