Cercador
Lluïdesa
Un relat de: Magda GarciaAquestes caixes que veus a sobre de l’armari, que semblen d'ensaïmades mallorquines, contenen veritables joies que reflecteixen la innovació i la diversitat que va introduir.
Mai abans un obrer s'hagués atrevit a dur-los tot l'any, amb estil parisenc o porteny, de palla, feltre, cotó o lli. Lluïa barrets d’ales amples, com el barret de batre, de materials durs com el barret de copa o de mitja copa. En tenia també de teula, forts...Cadascun d’ells requeria d’una ocasió. I ell els lluïa sense cap mena de complex d’inferioritat per la festa major, anant al futbol, als toros, als balls o les partides de cartes.
Gaudia d’allò més de la seva col•lecció inventant-se el seu propi món, imaginant-se en llocs màgics, inversemblants i ben allunyats de la seva realitat quotidiana, sense deixar-se mai influir per les crítiques o els comentaris. En feia broma quan ens deia “avui m’he sentit a Londres o a Nova York”.
Ningú l’hagués pres mai per un obrer del tèxtil. Era un espectacle observar-lo perquè semblava un actor, un escriptor, un empresari, un polític o un arquitecte, amb una elegància innata.
Va ser únic. Inimitable. Un veritable innovador.
Comentaris
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-02-2026
Hola, bona vesprada, Magda:
Gràcies per comentar-me el meu poema "Tu que tens temps" i la teua bona opinió.
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-02-2026
Bona vesprada, Magda.
Gràcies per comentar-me el meu poema "Quin gran dia" i la teua bona opinió.
Que passes una bona nit.
Una abraçada...
-
L'hàbit no fa el monjo[Ofensiu]llpages | 22-02-2026 | Valoració: 10
Ja ho diu la dita, i li escau a un relat divertit i molt primmirat en els detalls de vestimenta i posat. N'he conegut uns quants, de personatges als que els agrada d'anar ben vestits i amb el barret que toca. Ah, els barrets, s'ha ben perdut el seu ús, una llàstima. Aquest relat és un veritable homenatge a un home que era autèntic malgrat les aparences. Enhorabona!
-
Com.... [Ofensiu]Prou bé | 21-02-2026
... Com pot influir un barret en la imatge d'un mateix i induir a somiar tot adoptant personalitats diferents. Un relat suggeridor i un pèl nostàlgic. M'agradaven els homes amb barret,. La protagonista que evoca el passat, hauria de deixar al net posar-se els barrets de l'avi. Potser quan li mostra les caixes ja insinua una invitació?
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat -
El barret de l'avi. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 20-02-2026
Un relat que realça l'acció sobre l'avi. Realment molt ben detallada tota l'acció. Una realitat ben descrita, perquè entre empresaris, polítics i arquitectes arriben a una elegància que arriba al cor.
M'ha agradat i t'ho he posat autènticament.
Aquí mateix et comente que en tinc un nou relat editat. Quan pugues i tingues temps ja em diràs la teua opinió. (És que no en tinc el Gmail).
Per allí a Rubí, deu de fer molt de fred. Cuida't molt.
Una abraçada.
PERLA DE VELLUT.
l´Autor

203 Relats
648 Comentaris
86654 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.

