LLONGARRIU. VALL DEL BAC. VALL DE BIANYA.LA GARROTXA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El Josep Maria  Canals Ferrarons
publica una fotografia, magnifica de Llongarriu, a la Vall de Bac, de la que en
diu la Anna Maso Colldecarrera; important casa i família de Llongarriu, va
arribar a ser el patrimoni més extens de la Vall de Bac i Bianya.

Antigament era conegut pel Mas Noguer.

 Els Llongarriu, d’origen francès, el
van comprar, transformar i ampliar en el transcurs de varis segles.

Reprodueixo de:

https://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

A la Vall del Bac, al costat de l'església romànica de Santa Maria Sacot i
arrecerada al vessant nord de la serra de Malforat.

Des de l'Hostal de la Vall del Bac s'hi pot accedir, a peu, per la drecera
o camí antic que s'inicia davant mateix del vell establiment. També s'hi pot
anar per la pista que parteix, a l'alçada del pont de Llongarriu.

  

Les primeres notícies d'aquesta pairalia són del segle XIV i estan
relacionades amb la família Noguer, que l'any 1602 va passar l'heretat, per
definició de drets, a Joan Llongarriu, àlies Joncar. Des d'aquell moment i fins
al 1987, els Llongarriu en foren propietaris.

 

 La casa de planta rectangular, ha estat reformada i transformada amb el pas
dels anys. A la façana principal hi ha gravats, a la llinda de la porta, la
marca del ramat, el nom de Jaume Llongarriu i la data de 1828. A la mareta de
la font, al costat de l'abeurador i del safareig, hi ha les inicials F. LL. i
la data de 1844.

 

 A la façana orientada a SE hi ha una galeria porxada, amb quatre arcades de
mig punt, que va ser construïda en el segle XIX. Des d'aquesta galeria es veu,
si el dia és clar, l'indret marítim de l'Estartit. A la façana del SO destaca
el balcó central i, al pis superior, una galeria amb sis arcades de mig punt.

L'interior conserva l'estructura de l'antiga casa noble, amb la gran sala
de convit i les cambres al seu voltant, el petit oratori dedicat a la Mare de
déu del Carme, i la cuina, on hi havia hagut un escon rodó amb la llar de foc i
la pastera.

 El seu mobiliari era un dels més importants de
l'actual terme de la Vall de Bianya, que s’endugueren  els darrers masovers  quan marxaren l'any 1977

Poseu la Garrotxa a la vostra agenda. L’Adriana
Llongarriu Castanyer, em deixava un comentari; Bona nit Antoni.
Com a descendent de la família Llongarriu de la Vall del Bac, m'agradaria
fer-li saber que una de les informacions que publica en aquesta entrada no és
verídica.És la que fa
referència al mobiliari de Llongarriu. Ho escriuré transcrivint les paraules
del meu pare, en Ramon Llongarriu, al seu llibre "Llongarriu de la Vall
del Bac": “Vam treure els mobles deixant un petit equip casolà per poder
menjar i dormir si ens calia alguna vegada. La casa fou tancada i barrada de la
millor manera que un bon fuster sap fer. Res no hi valgué, perquè fou tot
destrossat, robat l’escon, dues calaixeres, dos llits, dues taules, roba i
parament de cuina.”Així que els
últims masovers, la família Font, no van tenir res a veure amb la desaparició
del mobiliari.Li agrairé que ho
rectifiqui, ja que no podem culpar ningú d'un fet com aquest sense tenir la
certesa que sigui veritat.Moltes gràcies.Li donava les
gràcies per aquesta informació, i la posava en antecedents que Patrimoni
Gencat, diu ; segons alguns historiadors, Llongarriu va començar com a vil·la romana i
des de temps molt reculats ja senyorejava la vall. La masia, segons Josep Danès
i Torras, és del segle XV, data des de la qual cal suposar que els Llongarriu
en foren els propietaris i creixeren entorn del temple de Santa Maria Sacot. En
el transcurs del segle XVII es transformarà i ampliarà la menuda pagesia en la
gran masia actual, amb les quadres i corrals, i les dates a les llindes de
portes i finestres. Els descendents d'aquesta nissaga viuen a Olot. Els darrers
masovers marxaren l'any 1977 i s'endugueren el ric mobiliari del casal. Des de 2014
alguns edificis es troben restaurats i en ús i d’altres en procés de
restauració. http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=11031

Si teniu maneres
feu seguir aquesta informació a Patrimoni Gencat, perquè també ells ho
rectifiquin.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5407690 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com