LLIBERTAT DE CÀTEDRA

És la llibertat de càtedra l’últim bastió contra l’estupidització massiva? En un món inundat de consignes, d’opinions empaquetades i de narratives úniques, la capacitat de pensar, qüestionar i dissentir es converteix en un acte revolucionari.

Sense aquesta llibertat essencial, l’ensenyament es redueix a una mera transmissió d’ideologies dominants, a una fàbrica de certeses. Els centres acadèmics, llavors, no són llocs de diàleg sinó de doctrina. S’ensenyen respostes, però s’obliden les preguntes. S’aprèn a repetir, no a raonar.

La censura velada, l’autocensura per por a les xarxes socials o la pressió del pensament únic amenacen de convertir-nos en una societat d’espectadors passius, consumidors acrítics d’informació. La llibertat de càtedra és l’anticòs contra aquesta malaltia. És el dret a remenar el terreny, a oferir perspectives incòmodes que trenquin el motlle de la idiòcia col·lectiva.

Defendre-la no és només protegir un dret acadèmic. És defensar la intel·ligència col·lectiva. És la diferència entre ser ciutadans amb criteri o simples esborranys en una pissarra que algú altre esborra. Sense ella, tots, absolutament tots, serem estupiditzats.




2025