Llengua i idioma a Corbes de sang

El recull s’ha pensat en català des de principi a la fi tot i que no descarto en traduir-lo en un futur proper ja que la temàtica de cada poema es pot reflectir i no entén de fronteres. És una poesia lliure i que canta a la llibertat i a l’amor de qualsevol manifestació.

D’aquesta manera el poemari sona millor en català ja que usa jocs de paraules i expressions pròpies d’aquesta llengua. Al 2017 em vaig atrevir a veure com sonava en castellà, ho vaig fer de principi a fi i em vaig adonar que també sonava bé, perquè no deixa de ser una llengua romànica i s’assemblen molt. Quan acabi tots els vídeo poemes, perquè la poesia neix per a ser recitada i arribada a tot el públic tot i que molts cops hi ha gent que li costa arribar, els traduiré íntegrament al castellà per a difondreu a més persones. Com més serem, més el gaudirem.

La meua llengua materna és el català i és l’idioma amb el que penso tot i que també domino el castellà i l’he estudiat diversos anys i el continuo cultivant ja que és una llengua molt rica i extensa per tot el planeta.

En castellà, el recull pot creuar fronteres i extendre’s per hispano-Amèrica. L’aniré difonen per les xarxes socials i Youtube. Podeu seguir-me si us ve de gust, us rebré encantada així com si em feu arribar els vostres comentaris. Si voleu col·laborar d’alguna forma, m’ho feu arribar: per les plataformes de les xarxes socials, per la web de relats en català o pel meu correu electrònic particular.

Hi ha d’haver sororitat i respecte entre totes les dones, fer pinya i no competir sinó ajudar-se. També hi ha homes bons que volen col·laborar en aquesta causa d’igualtat. Un cop comences a tractar als altres amb respecte, t’animes a estendre aquesta bona actitud a totes. No hi ha dona al món que no es mereixi un bon tracte.

D’una altra banda, també vull ressaltar que «Corbes de sang o vint-i-vuit poemes feministes» tracten els fonemes, manifestació mínima d’un idioma, en aquest cas, el català, com a unitat mínima del llenguatge. En cada fonema i o lletra del alfabet, usada literàriament com a recurs estilístic de l’al·literació (repetició de fonemes en el mateix poema). El jo poètic s’atreveix a expressar injustícies que rep la figura de la dona en ple segle XXI. La poetessa busca la reconciliació i la pau, en aquest món que de vegades es tan hostil i perillós.

Us animo a seguir-me pel canal de Youtube. Si us agrada algun poema, feu-m’ho saber. N’hi ha vint-i-vuit en total. Queda garantit amb aquesta gran varietat que no us avorrireu pas:

https://www.youtube.com/channel/UCU6jmOnQOyxgISdJDu431_Q