L'instrument

Un relat de: Pep

L' INSTRUMENT

A la colla de dolçainers "L'Olivar".


Del teu niu amb foradets
ixen sortilegis d'aràbigues arrels
amb compassos de les nostres comarques.

Els músics, apassionats i envermellits,
van contant-li al poble d'on ve; qui és,
van fent-li memòria amb la teua veu.

És el teu embruix qui teixeix un tel,
és com un parany que ens fa a tots ben teus,
no sabem que ens passa, però és dolç com la mel.

Seguim amb dansa, segueix amb el ball,
ara amb els repics d'un jove tabal
més festa li posa baixant ventre avall.

I mentre el carrer vol besar el cant,
bufa i bufa i el músic, música enlairant
perquè el poble sapiga qui és qui l'ha forjat.

Ara l'encanteri va directe al cor
no podem refer-nos, no volem tampoc,
és l'embriaguesa que ja tot ho pot.

Els teus sons són únics, els teus cants els meus.
Ets qui millor canta qui és el bressol meu,
és perquè regiren tots els meus budells.

No t'atures mai màgic instrument
segueix nit i dia i per tot arreu
sapigues que el poble vol més aliment!.



Pep


Setembre. 2006

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Pep

Pep

41 Relats

34 Comentaris

35516 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Amigues i amics. Fa trenta anys que vaig fer trenta anys.
Soc d'un poble de l'Horta valenciana anomenat Alaquàs
No vaig anar a l'escola ni allò mínim que fora desitjable. O siga que puc mostrar-vos un migrat certificat d'estudis primaris; molt primaris.
M'agrada que ploga; al meu país hi plou poc
Crec en Déu. Crec que és feu home en Jesús de Natzaret. Em sent afortunat per això.
Soc tècnic de so.
Fume "caliquenyos" valencians.
Soc autodidacta i me n'he sortit, però no us ho recomane.
Tinc dues filles i un fill, mel! La meua estimada es diu Empar; ¡més mel!
Estime la vida i crec en la bondat de la gent.
M'estime la mar. Em te el cor pres. M'agrada furgar-li la panxa.
Patisc des de fa no en se quant d'anys de migranyes i això fa que visca cada
bocí de benestar com si fos un regal.
Les converses amb amics, família o coneguts no les canvie per res.
Escriure sempre m'ha agradat. De jovenet
hi col·laborava en publicacions clandestines -o no- i de lluita per les llibertatsdemocràtiques.Despres en mogudes de moviments d'Esglesia i també nacionalistes.
D'uns anys ençà que estic pres per una obsessió que em fa llegir i escriure poesia sovint. Em fa sentir-me molt be. Crec que puc aportar alguna cosa.
D'antuvi el meu agraïment pels vostres suggeriments sobre tot si son sincers.
Crec que sovintejaré aquesta casa.
Ens llegirem sovint.
M'agrada relatsencatalà.