Líder és la persona a qui seguim per anar a un lloc quan no hi ha lloc on anar

M'ha agradat la riquesa de vocabulari que utilitzes en el teu relat. Un mirall per aprendre'n.
Gràcies per llegir i comentar el meu relat. No sé si entenc bé la teva pregunta. D’infants n’hi ha hagut al llarg dels 40 anys que he fet d’educadora d’escola bressol.

Un relat molt interessant i a la vegada molt descriptiu, perquè el Vladímir és el líder, que no ha de xafar a les formigues, que si no no prenc el xocolate.
Bé està, que m'has sorprés amb el teu relat, tan original, per a guanyar el premi.
Enhorabona.
Et comente que els dos últims relats meus, encara no me'ls has llegit, encara.
No sé si guanyaràs el premi amb aquest relat. Però si l'has guanyat, ja m'ho diràs. Gràcies, company relataire, Kefas.
Cordialment...

Fa poc vaig llegir que Ucraïna havia estat el graner de la Unió soviètica, i que el règim totalitari d'aquella Rusia totalitària de guerres passades havia condemnat a la fam més absoluta a les formiguetes d'aquesta nació laboriosa fent-se amb llurs graners...Ara la història torna a repetir-te...Cada época té el seu monstre! Però les formiguetes, menudetes com són, sobreviene...Un relat, el teu, metafòric i forca alliçonador. Narrat com una rondalla per tal de que pugui ésser comprès per tothom.

Enginyós relat on la formiga n'és la protagonista. Ho té malparat, en Vladimir és molt Vladimir. I per què, aquest nom? No serà que les formigues són una metàfora dels ucranians? Ah, tot encaixa, que Ucraïna és terra de blat! Res és casual en els teus sempre suggerents relats, kefas! Enhorabona!

...la protagonista? No he sabut copsar-ho!
Bon relat !
Sort
Amb total cordialitat

T'has fixat que el títol del teu relat és exactament el resum del meu? (per cert, t'he deixat resposta allà).
Ai, les formigues, pobretes. I pobret el Vladimir, també...

Vosté perdoni, però sóc aficionat a l'ornitologia. Tinc un llibre dels anys vuitanta que donava per extingida la polla blava al delta de l'Ebre. Avui en dia les polles blaves són a tot arreu (per a desesperació dels pagesos, tot s'ha de dir)
El meu comentari no té solta ni volta, ja ho sé, però la polla blava és un animal bípede, en van voler fer la mascota del Barça (i es va acabar com la fira de Flix) Admiro les polles blaves.
No solen tenir nom, però Vladimir em sembla que seria un nom excel·lent per a una d'elles. No els sol preocupar gaire la bugada, és una de les pegues que tenen.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats