L'HORT DELS JUBILATS

Un relat de: Identitat Inedita
L’HORT DELS JUBILATS
Ja fa temps que s’ho parlen.
Quatre jubilats avorrits de jugar a la petanca, de fer de parelles de llengua per als nouvinguts, cansats i avorrits de tenir cura dels néts…

Alguna cosa se’ls ha d’ocórrer.
Home, jo crec que hauríem de buscar-nos una activitat ben diferent del que hem fet fins ara…
Entre física i intel•lectual… No ho sé, com ho veieu? Bé, però no se m’acut res. Jo sempre he fet feina a una escrivania; ja, i jo de dependent de farmàcia… Sí, és veritat, jo m’he mogut més en el camp de la gestió i serveis… Doncs, ja ho veieu, jo no he fet mai gaire res; d’aquí cap allà, una mica de tot sense estressar-me: just per anar vivint.
Jo tinc una idea: a les muntanyes hi ha neu i hi podríem fer de monitors d’esquí per a les escoles! Què? Què us sembla?
Però què dius home? Ningú ens voldria contractar!
Home, jo deia sense cobrar… Sí, però hi tenim 20 quilòmetres i el combustible és car… No ens sortiria a compte, a més, la temporada és molt curta i aquest va mig coix…

Escolteu, i aquí a la vall no trobaríem res? Jo veig molts camps petits sense conrear, a guaret, i potser ens en llogarien un.
Home! Ei!, vols que ens convertim en pagesos?
Sí, clar, podríem plantar quatre patates i quatre tomàtigues, per nosaltres, pel nostre consum i el de la família i algun amic. Clar, depenent de les collites potser algun bar d’aquests que ens coneixen de tota la vida ens en voldrien comprar una part... No ho sé. Eh! Què en penseu?
Que demà anem a l’Ajuntament a preguntar.

D’acord, de vida de ciutat a vida de pagès.
Renoi, quin canvi més genial!
A primera hora ja són tots quatre davant la Casa Consistorial.
La noia de l’entrada els informa del taulell on s’han de dirigir.
Cap d’ells sap com encetar la conversa; sort que la noia que els ha d’atendre els coneix i els ho posa fàcil.
A veure! Que ho fa que us deixeu caure per aquí tan aviat? Teniu algun deute pendent amb el municipi? Voleu organitzar una trobada col•lectiva a la plaça i en voleu el…? No, no. Nosaltres el que volem, tots alhora i atropelladament…, sí, el que volem, és… Un hort! Sí, sí, volem canviar les activitats diàries per alguna cosa més obligada… No només d’anar passant el temps…
Ah, molt bé, doncs. I l’Ajuntament que hi pinta en tot això?
Home, dona, nosaltres havíem pensat que segurament vosaltres, bé, i vinga interrupcions, sí que vosaltres segur que coneixeu algú que té un tros que no fa servir per a res i nosaltres, bé, encara no ens ho hem acabat de parlar, el podríem llogar i…
Ja, però vosaltres en sabeu res de tot això del manteniment d’un hort?
Ah!, no, no…, però en Paco, sí i clar, amb ell serà més fàcil.
El Paco? Quin Paco? Ah! El Paco de la Quimeta?
Sí, sí, aquest, està molt il•lusionat. Ens ensenyarà les primeres tasques agrícoles i després nosaltres anirem fent… Bé, també hem quedat que si ho tirem endavant, ell anirà venint per donar un vistasso.
Bé, doncs, sembla que ja està tot clar. Deixeu-me mirar les terres que no estan ocupades i a les quals no es pot construir i en tres o quatre dies us dic alguna cosa.
D’acord, però no et demoris, no sigui que el Paco se’ns refredi…
Siau, ja diràs!

L’espera es fa llarga però al matí del dia que fa quatre reben un avís de l’Ajuntament dient-los que hi vagin per tractar un tema del seu interès.
Ja hi són. El terreny adjudicat, bé, adjudicat, disponible, és a 2 quilòmetres del poble i el propietari estaria disposat a fer-los un lloguer per a 4 anys. S’hi han de posar en contacte directament: el telèfon és…
Tractes fets. Lloguer raonable i assequible, són quatre. El Paco cobrarà els primers dies de posada en marxa i després en espècies, quan n’hi hagi i segons el grau d’implicació.
Primer dia.
Emoció a flor de pell. Són les sis del matí. En Paco vol començar aviat. Amb el sol que no fa ombra no sap treballar. No ara a l’estiu. A l’hivern és diferent; el solet s’agraeix.
Ja són al tros. Uf, molta feina a desbrossar herbes que s’enfilen cap al cel… Herbes pròpies del terreny però que ara fan nosa.
En Paco s’hi posa i els altres mentrestant descarreguen la tauleta de càmping i els queviures i begudes que ha dut per fer un esmorzar quan hagin fet feina una estona.
En Paco va amuntegant les «males herbes» i els quatre pagesos de nou les han de col•locar al carretó i dur-les costa amunt a un lloc escollit a propòsit per abocar-les.
Dels quatre, dos no poden; un està preparant la intendència i l’altre, a l’anar coix… clar…
Els altres dos s’hi posen amb interès però és que ells no han hagut de portar mai un carretó; se’ls giren les rodes, al mínim clot el carretó se’ls aboca i s’han d’aturar a recollir l’herba caiguda... Bufa, i la calor que fa!
Després d’haver arrossegat dos carretons, amarats de suor pleguen i s’asseuen sota la figuera, a la taula de càmping que han preparat els seus companys. Ei! Paco! Vine a fer un mos i un traguet d’aigua o vinet, amb aquesta calorada acabaràs fregit… En Paco se’ls escolta i mira i pensa, per ser el primer dia ja en tenen prou, ja ho acabarà ell. Demà serà diferent; quan preparin els solcs i el rec estigui mínimament instal•lat, podran començar a sembrar i plantar i això se’ls farà molt més entretingut.
Apa, doncs, les dotze. Cap a casa que la dona ja deu estar enllestint el dinar. I després una bona migdiada fins a l’hora d’anar a jugar a la manilla. L’activitat de l’hort és molt gratificant i quan comencin a sortir les verdures serà increïble.
Producte del nostre esforç…
Les sis altra vegada. Una trucada avisa els companys que aquell qui va coix, avui, no podrà anar a l’hort. La seva filla major l’ha trucat per dir-li que no es pot organitzar amb els nens i que si, a veure, que si li pot fer un cangur. Clar, no li pot dir que no. De fet, la filla hi confiava tot l’estiu i amb això de l’hort s’ha hagut de reorganitzar… Contenta per al seu pare, però.
Doncs, mira, aprofitant la trucada us he de dir que m’han avisat del CAP que tenien els resultats de les analítiques i que me les volien comentar…, tinc un nus a l’estómac. Si acabo d’hora, vindré. Tot dependrà de l’estat d’ànim.
Bé, de fet, entre en Paco i els altres dos que quedem, ho podem anar enllestint.
En arribar a l’hort, en Paco ja els espera aixadeta en mà, a punt de fer els solcs per plantar-hi les primeres verdures i hortalisses.
Un cap més amunt hi té amuntegades unes canyes que ha arreplegat en passar prop del riu.
Au!, diu, aneu-les portant cap aquí i també aquelles cordes primes, que ho prepararem tot per assegurar el creixement ben dret del nostre planter: les mongetes i tomaqueres.
Les canyes no pesen però tenen pellofa i, si no vigiles, t’esgarrinxen les mans. Les duen de quatre en quatre. De fet, a aquest ritme i sent només dos, ara un, perquè l’altre ha anat a preparar l’esmorzar, no acabaran mai. En Paco s’hi posa i en un tres i no res, de deu en deu, té les canyes arran del tros.
Vinga!, jo les cavo i vosaltres, tu, les aguantes per tal que les pugui lligar.
Molt bé, ja tenim una filera per a mongetes i una altra per a tomàquets. Ara els farem la primera regada per estovar la terra.
Vinga! Doncs! Som-hi!
Però, Paco, vols dir que primer no podríem fer un mos i un traguet d’aigua del càntir i després regar?
Feu, feu, jo ja he esmorzat; en acabar us hi poseu.
De lluny, veuen arribar el company que havia anat al CAP: complidor ell. Les notícies són bones. Els resultats, tots correctes. El colesterol, una mica alt.
Ah! Què feu? Esmorzar? Doncs, au!, una mica no m’anirà malament. No, botifarra, no, és per això del colesterol.
I en Paco, què? Veig que heu treballat molt aquest matí. Demà em reincorporo al 100% i ja veureu com entre els 5 ho enllestim tot d’una vegada, que després només sigui mantenir.

Les dotze. Hora d’anar recollint.
Aixadetes, càvecs, mànega…
En Paco hi vol fer una estona més. Vol comprovar que les canyes, després del rec, estiguin ben fermes a terra.
Doncs, fins demà, Paco. Que bé que ho estem fent tot. Estan orgullosos d’ells mateixos… motius en tenen!
Dinar, migdiada, manilla.
Són les sis. Tots tres al peu del canó. En Paco, el coix i aquell qui va anar al CAP. L’altre ha trucat excusant-se. Un mal de panxa sobtat l’ha obligat a fer guàrdia davant el lavabo tota la nit; ha perdut les forces. Ara està només amb aigua per evitar la deshidratació. Renoi, quina mala pata! Tant com li agrada això de l’hort i no poder-hi anar!…
L’altre no ha dit res; segurament un imprevist li ha impedit acudir a la feina.
A l’hort s’han de començar les noves tasques, comprovar la fermesa de les canyes i anar assegurant els peus, on aniran tomàquets i mongetes. És feina fàcil. Un clotet, es col•loca el planter, es prem la terra amb els dits i cap a la següent instal•lació de canyes.
És clar que per a cada planter que posen entre els dos, en Paco en posa cinc. És que l’esquena els fa mal de tenir-la tota l’estona vinclada: és la falta de costum. Com més dies passin més forts se sentiran i l’esquena ja s’haurà avesat a la postura.
Mira, són les deu! Com passa el temps! Haurem de preparar les viandes, però hi ha tanta feina…
Mira, ara arriba el tardaner. I, doncs, què t’ha passat. No us ho creureu, m’he adormit!!! Ostres, tu, que aquí hi ha molta feina i encara que en Paco ens ajuda si no hi som tots, no ens en sortirem. Sí, realment teniu raó, preparo l’esmorzar i m’hi poso.
Però és que tu encara no has esmorzat a aquesta hora? No, no, he vingut corrents, estava patint…
Vinga, doncs, que quan acabem amb els planters ha dit en Paco que començarem a sembrar llavors.
Molt bé, doncs. No sé si ens donarà temps, que ja són passades les deu, però si enllestim ràpid l’àpat encara podrem fer molta feina.
En Paco va fent i se’ls va mirant de reüll i somriu. Els costarà a aquests fer-se a la vida de pagès. I tant que sí. Ja es veurà.
Avui parlarà amb ells i els dirà que demà no pot venir a l’hort i els deixarà unes quantes feines encarregades. A última hora s’hi deixarà caure; això no els ho diu.
En acabat d’esmorzar preparen les llavors que hauran de sembrar demà tots sols. En Paco els ensenya la tècnica i diu que destinin un solc per a cada espècie. Han triat carbassó, cebes, enciams i porros, que es poden sembrar a l’estiu. Ostres!, quan surtin podran fer una bona amanida i una truita…
No ho sé, crec que hauríem de parlar amb en Paco, s’hi està implicant molt; gràcies a la nostra ajuda està tirant l’hort endavant. Sí, tu, potser li podríem proposar si es vol associar amb nosaltres en l’activitat a canvi de productes.
A les sis són a l’hort. Va! Vinga, tu! Porta les llavors. Quines? És igual tant li fa. Comencem per un solc i anar fent.
A veure!, el forat ha de tenir tres vegades la mida de la llavor, en fondària, és clar. Després, tapar amb la mateixa sorra. Apa!, bèstia! Això no és sorra, això és terra… Ah, sí, doncs terra, i després regar una mica. Això, el rec. Ha de ser planta per planta, llavor a llavor o per inundació? Ostres! Aquest detall en Paco no ens el va explicar. Au, va, truca’l.
Paco, això, disculpa, ja sabem que avui estàs enfeinat, però què fem, planta a planta, el rec, o per inundació?
El rec està preparat per inundar els solcs i, ah!, no us oblideu de les tomaqueres i les mongetes, aquestes, a mà. I tant! Ja hi pensàvem.
Ostres, tu, hem de regar les mongetes i els tomàquets, planta per planta, no hi havíem pensat. Vinga, doncs! Posa-t’hi tu.
Ok. Òndia! On és l’aixeta de pas de l’aigua? Va, vosaltres aneu sembrant que jo truco en Paco una altra vegada.
Sí, d’això Paco, perdona’ns de nou, però l’aigua per on es dóna? Ah! De vora la caseta de les eines? Va bé. Ja ho trobarem. I la mànega?
Mira! Acabeu de sembrar i a regar ja vindré jo. Uf, gràcies, Paco, és que entre sembrar, esmorzar una mica i recollir ens passen les hores.
Au! Fins demà.
Als quatre pagesos de nou se’ls ha girat un contratemps: hi ha el campionat de petanca. Ells en formaven part molt activa i ara no poden dir que no hi participaran; seria una mala jugada per a la resta de l’equip. Els altres participants són dels pobles de la rodalia; el campionat desperta sempre molta expectació i sol acabar amb un berenar i una ballaruga. Tot just són quatre dies… Li hauran de dir a en Paco. Ell ha dit que demà no podia anar al tros, però, potser, demà passat… Per un dia sense rec, no crec que passi res. No, tu, jo, tampoc, i potser cauen quatre gotes i ho arreglen tot. A veure!
En Paco s’avé a anar a l’hort tot sol. Avui hi farà una passada a última hora… Espera que els altres es reincorporin després del campionat.
La lligueta està acabada. Berenar, festa i tots una mica trompetes.
Nois, jo no sé si demà podré ser puntual a l’hort… Ja, i jo tampoc, reblen els altres. Bé, en Paco hi serà a les sis i nosaltres hi podem anar ben descansats per poder fer feina de valent cap a les 10. Què us sembla? Per a mi, bé, i per a mi, també. Home, jo després de la festa no sé si estaré en condicions. En tot cas ja m’hi veureu aparèixer.
Les deu del matí. A l’hort ja hi troben en Paco que ha començat a sembrar als altres solcs les llavors que encara són als sacs.
Vinga! Poseu-vos-hi que deveu estar ben descansats. Sí…, bé, no et pensis perquè la xaranga d’ahir va ser sonada, però ara ens hi posem… Fem un traguet d’aigua i ja!
Els dies es van succeint i quan no és l’un és l’altre. Al complet no hi són mai… Cada dia surt un tema diferent que els impedeix anar a l’hort tots quatre.
Ara és el moment de fer la proposta a en Paco.
Feta.
La resposta: No. Evident.
Després d’una setmana d’anar i venir i més aviat d’anar-hi poc, avui tu, demà jo, jo no puc, jo tampoc, les plantes a l’hort comencen a esgrogueir-se i les llavors no germinen…
Cada dia se’ls fa més llauna haver d’anar a l’hort.
L’abandonen.
Una tarda, tot fent la manilla s’acosta un veí interessat pel tema de l’activitat hortícola. I què, nois, com va això de l’hort?
Feixuc, feixuc… Tots a una.
Tira, que et toca.
Truquen el propietari per fer-li una proposta.
Ens deixes sotsarrendar l’hort? Aquesta tasca necessita gent més forta… Ah! Tu cobraries ben igual de nosaltres, eh?
Tracte fet. El propietari li és ben igual qui meni les terres; de fet, ell amb aquest ingrés ni hi comptava.
A la setmana següent a les botigues de confiança hi pengen uns cartells que diuen:






HORT ARRENCAT EN PERFECTES CONDICIONS:
A DOS QUILÒMETRES DEL POBLE
MONGETES, TOMÀQUETS, CARBASSONS, CEBES, PORROS…
REC MANUAL I AUTOMÀTIC.
PER NO PODER ATENDRE,
NECESSITEM PAGÈS
LI PROPOSEM L’EXPLOTACIÓ A CANVI D’ALGUNS PRODUCTES I UN LLOGUER MOLT ASSEQUIBLE
TRACTE PER CONCRETAR
INTERESSATS TRUQUEU A…

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

93 Relats

138 Comentaris

8870 Lectures

Valoració de l'autor: 8.59

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.