L’home que volia matar la mort

Un relat de: kefas

Ell, el presumpte assassí, assegut en una cadira, al davant d'una taula buida, astorat, contemplava el que acabava de fer. Ningú ni res es movia. El moviment era impossible perquè necessitava un temps que havia desaparegut. O potser no ben bé del tot.

El detectiu conservava la inèrcia d'una engruna de pensament i va reunir la força suficient per preguntar al sospitós perquè ho havia fet. El presumpte assassí, abatut, només va moure els ulls en direcció a un paper que hi havia a terra, clavat amb un ganivet a una patata. El detectiu el va recollir. En una desigual lluita contra el temps que s'aturava, va aconseguir llegir-lo. "Fins ara pensava que matar la mort consistia en eternitzar la vida. Com ho fa la patata, quan per cada grill que plantes en surten deu. Quin greu error! Acabo de veure que la mort és la font de la persistència de la vida, tots els grills han de morir perquè puguin viure els següents. Ho he fet, he trencat la ceba de la vida i s’han acabat les capes, he tret la darrera i a partir d'ara tot transcorrerà en cap instant, la mort de la mort no té temps. Res pot succeir en un temps no mesurable perquè el naixement d'un instant requereix la mort del precedent. Si la mort és morta, cap instant pot morir"

Per sort, la intuïció del detectiu no necessitava temps per convertir-se en la certesa que només la mort pot matar la mort. Era, doncs, un suïcidi. Irreversible. L'assassí, que no ho era, no ho va saber mai.

Comentaris

  • No ho he entès molt bé, però m'ha agradat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 23-12-2021 | Valoració: 8

    Em sembla un relat simpaticó.

    En efecte, la mort dóna noves oportunitats i fa transcórrer el final del temps... alguns dirien que és part de l'equilibri del cosmos, encara que aquest sigui el millor dels cosmos possible es podria discutir.

    Jo espero que després de la mort cadascú tingui en justícia el que li pertany... sigui bo o dolent. Per a mi l'ésser superior no és el bé sinó la justícia. No és la mansedumbre sinó una certa manera de disciplina i recompensa.

    Diuen que cadascú té una filosofia pròpia i suposo que jo no en sóc l'excepció.

    Ens veurem, kefas. I bon nadal.

  • filosòfic[Ofensiu]
    Atlantis | 20-12-2021

    “Fins ara pensava que matar la mort consistia en eternitzar la vida. Com ho fa la patata, quan per cada grill que plantes en surten deu. Quin greu error! Acabo de veure que la mort és la font de la persistència de la vida, tots els grills han de morir perquè puguin viure els següents.”

    No soc bona en filosofia. Interessant el relat i els comentaris. El tros que assenyalo és el que m’ha fet pensar. M’ho he passat bé llegint-lo.

  • Tempus fugit[Ofensiu]
    aleshores | 19-12-2021

    “Acabo de veure que la mort és la font de la persistència de la vida, tots els grills han de morir perquè puguin viure els següents“
    Si no vius tampoc et mors. I s’ha mort la mort. Em penso. El final del moviment i del temps, per incomparescència del contrari: no hi ha partit.

  • Morir la mort[Ofensiu]
    Prou bé | 18-12-2021 | Valoració: 10

    Matar-la és un absurd! És morirà sense ajuda, la mort!
    No sé què dir a més de trobar un relat que...m'ho he passat molt bé llegint... Genial!

    Els altres comentaristes veig que hi entenen molt més. També he gaudit dels comentaris! Gràcies als tres!
    Amb total cordialitat

  • No apte per a enemics del raonament lògic[Ofensiu]
    llpages | 18-12-2021 | Valoració: 10

    Un text que exigeix un anàlisi semiòtic pel cap baix profund, amb el bisturí mental treballant a tot pebre. Metafísica? Dinàmica de poblacions? Física estocàstica? Una mica de tot, i un poc de res. Conclusions? Gaudiu dels giravolts mecano-quàntics del relat, com aquell que puja al dragon-kahn, amb tots els sentits (i el cervellet a la tauleta de nit). Per treure's el barret i llençar-lo al foc!

  • Gràcies pel teu comentari. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 18-12-2021 | Valoració: 10

    Llavors l'idiota va fer una cançó horrible!"

  • Preguntes.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-12-2021

    Havia sentit parlar de relats negres amb tendència eròtica, política, humorística... Mai havia sentit parlar de relats negres amb tendència metafísica.
    Fins i tot entenent que la metafísica sigui un abús del llenguatge (matar la mort), el final és prou ambigu i misteriós. Era o no era l'assassí? Qui era el mort?
    Això del suïcidi irreversible té la seva gràcia; un suïcidi pot ser reversible?
    Un relat que deixa moltes preguntes, algunes metafísiques, altres directament estúpides; no és el mateix?

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: