L'HOME GRUA

Un relat de: Identitat Inedita
L’HOME GRUA
Eva, Marta i Mercè
estirar més no he pogut
Serà sens cap mena de dubte
un final d’any molt mogut
I si per un d’aquells atzars
el cotxe allà se’ns atura
fem una trucada urgent
i apareix un home grua!
I, doncs, bé, què us ha passat?
No ho sabem, això perd aigua
i tot d’una s’ha aturat.
A veure donem-li una ullada
Potser és només el manguito
l’haureu de portar al taller
li faran un repasito

I així, doncs, cap a on vaig?
Ah, que a Cardedeu viviu?
Doncs, apa, som-hi i ull viu
que d’accident no en vull cap
I el cotxe que carrega
i el ben ferma amb tirants
Ja pugem a la cabina
Som els tres allà al davant
Persona particular
rodanxó i de poca alçada
De conversa singular
Diu un «nano» que t’atrapa
De parlar no pot parar.
I així en fem coneixença
És solter i viu tot sol
en això no té temença
Ell s’apanya així com vol.
Que pagant sant Pere canta
i l’agenda té llistada
de mossetes separades
que cerquen la setmanada
Encara que molt diverses
les prefereix estrangeres
de l’Est que són les més destres
sens rebutjar les de casa
I molt jovenetes, no
Aguaita, nano, no fotem ara
Jo les vull per la trentena
fetes i experimentades
I, doncs, així aquesta nit
l’última d’aquest any?
Mentre anem fent carretera
indaguem amb cert afany
La curiositat ens mena
L’home desperta preguntes
Ja has fet una reserva?
No et vinguin totes juntes
No, nano,
que jo hi poso atenció
Tinc les pàgines marcades
per ordre d’aparició.
Per cada servei prestat
poso rebut i el preu

Després ho enllesteixo
i hi afegeixo una creu
Així d’aquesta manera
no em puc equivocar

Si el servei ha estat d’estrella
dues creus he de posar.
I ja has triat restaurant?
Mira que tot serà ple.
Que mentre t’ho estàs pensant
no us quedeu al carrer.

No he triat restaurant
però, mira, aguaita, nano!
Anirem tot passejant
fins a trobar un resguardo

I si no tenim ca meva
Ens hi espera un bon pernil
formatges a la nevera
i un bon vi de reserva

Que pagant sant Pere canta
Només han de demanar
Si la feina fan ben feta
res no he d’escatimar

Veus, nano?
L’any s’acabarà bé
Amb la panxa calentona
i l’entrecuix, també
NANO! Ja hem arribat
Sort n’hi ha hagut del GPS
que amb tanta xerrameca
no hauríem trobat l’adreça

Ui, no, no!
De propines res de res
Sí, home, convido jo
Per a la Marta, Eva i Mercè

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

93 Relats

138 Comentaris

8863 Lectures

Valoració de l'autor: 8.59

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.