Cercador
L'estil perdut
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Per més que feia memòria no aconseguia recordar on podia ser. I així, donant-hi tombs i més tombs, ja feia dècades que intentava rememorar quan el devia arribar a perdre, quan va deixar de tenir-lo, però tot li resultava infructuós. Feia anys que ho maldava sense aconseguir-ho.
O gairebé...
Perquè tot va canviar sobtadament en el moment en el que van anunciar-li la seva tornada. La seva secretària va trucar-lo, avisant-lo, i aquest va ser el punt d’inflexió.
Va aparèixer, en primer lloc i de manera ben notòria, al seu lloc de feina, un indret ampli, elegant i molt modern.
Reapareixia així inesperadament, tot d’una, això si, presentant-se cortesament, trucant suaument amb els artells a la porta de la seva oficina, evocant el seu nom amb dolçor i amb un cert signe d’interrogació per assegurar-se de que era ell. “Ets tu?” Va dir-li amb una melositat i una sensualitat que feia anys que no escoltava. “Sí, soc jo”, va respondre-li amb un to de be degollat. Només va mancar que afegís “soc tot teu, fes amb mi el que vulguis” de tan entregat que es va mostrar.
I és que, senyors i senyores, el saber estar i l'elegància, tornaven a la seva vida de manera notòria. Educadament. Finament. Amb classe.
S’adonava que l’havia enyorat enormement perquè la seva presència li reomplia la vida, la jornada, totes les activitats que duia a terme.
S'acabava ésser un neci, un vulgar i mal educat sense acordar ni un sol moment al refinament, a l’educació, a la urbanitat, al saber escoltar sense interrompre, a cultivar-se aprenent nous conceptes, noves llengües, interactuant amb persones d’altres cultures per aconseguir relativitzar la pròpia, mantenint, això si, sempre un to agradable sense gens d’intromissió o de pedanteria.
Renaixia una nova versió d’ell mateix, millorada, amb distinció, elegància, cosmopolitisme. Amb saber estar, savoir faire.
I és que mai es tard per ser educat o per tenir estil propi.
Comentaris
-
Realment, tornarà?[Ofensiu]llpages | 30-12-2025 | Valoració: 10
Tant de bo que es fes realitat el que anuncies al relat, a mi em fa l'efecte que no és així. Però la història és plena d'efectes pèndol, coses que marxen i després tornen, per tornar a marxar i reaparèixer un temps després. M'ha agradat com fas ballar el cap del lector, que no és fins al final que descobreixes de què es tracta aquest retorn. Desitjar-te un bon any nou i que ens puguem retrobar sovint per aquesta pàgina, una abraçada!
-
Bona vesprada Magda.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 27-12-2025
Espere que tot et vaja bé.
Et comente que em tinc un nou relat editat. Quan pugues i tingues disponibilitat ja em diràs la teua opinió. (És que no en tinc el Gmail).
Que passes un Cap d'Any del 2026, en companyia dels teus familiars.
Una abraçada.
-
Vaja intriga. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 26-12-2025 | Valoració: 10
Amb un amor perdut. Així és la vida ha de ser amb l'educació, uns amb altres. Les accions que descrius són molt completes.
Així és, saber complir amb els altres. Amb un amor malaguanyat.
Que passes un feliç Cap d'Any, en companyia dels teus familiars.
Una abraçada.
-
Un relat[Ofensiu]Prou bé | 25-12-2025
Un relat en què el protagonista podria ser la societat, dita civil, actual.
Tan de bo tot el que retroba el teu personatge tornés a ser present en els nostres poble, ciutats, barris, escoles, llocs de treball.... Present en la convivència, en la nostra vida quotidiana i en el nostre entorn.
Quan mires i veus allò que s'ha perdut pel camí i enyores temps passats és que no anem bé.
Bon Nadal amb total cordialitat -
Que duri[Ofensiu]SrGarcia | 17-12-2025
Un relat que enganya una mica. Al començament sembla que parlis d'un objecte.
Després sembla una persona, com si parlés d'un amor perdut.
Ja una mica desorientats, ens ve la bastonada: no és un objecte ni una persona, és el refinament, l’educació, la urbanitat.
El to és molt irònic i crític, destaquen les enumeracions, molt ben trobades: "S'acabava ésser un neci, un vulgar i mal educat ", per a seguir amb l'enumeració de virtuts que guanya " sense gens d’intromissió o de pedanteria".
Aquest home es devia fer gran, la vulgaritat i mala educació solen ser coses de joves( però no tots, afortunadament), amb els anys vas veient que no es pot anar així pel món. Passa de ser el que en castellà en diuen "un garrulo" a "saber estar, savoir faire.".
Sempre és millor tard que mai. Que li duri.
Un relat molt bonic, intel·ligent, amb sorpreses i molt ben escrit i pensat
l´Autor
198 Relats
625 Comentaris
83048 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.