L'ESPERIT ÉS EL QUE COMPTA

-Ei! hola, com estàs? Fas cara d’amoïnat.
-Ah! hola noi, no ,no. Tot bé, només estic rumiant. Aquest matí m’han regalat dues entrades pel Tanatori el divendres i no sé amb qui anar.
-Ostres que bé! Però d’espectador o per actuar-hi?. N’he sentit a parlar, però no he llegit cap crítica enlloc.
-No ho sé del cert. Sempre és una sorpresa més o menys. Acostuma ha haver-hi un mínim de quatre o cinc actuacions, de vegades més. És un rotllo improvisat, m’entens? De fet, tu mateix pots portar el teu guió, el que hagis preparat amb la teva gent, saps?
-Si , t’entenc. Però m’han comentat que costa molt aconseguir una entrada, i a tu te’n regalen dues!
-No, no és pas que costi aconseguir-la, simplement no les posen a la venda, coses del màrqueting, em sembla que les reparteixen a l’atzar. Quan te’n cau una a les mans ja pots fer la maleta, en un sentit figurat, és clar.
-Conec una noia que mataria per una entrada d’aquestes.
-Si? Passa’m el telèfon i li faig un truc de part teva. Et deixo que tinc hora al metge. Ara només em faltarà posar-me malalt i perdre’m-ho. A reveure.