L’ESPAI ENTRE EL SÍ I EL NO

L’ESPAI ENTRE EL SÍ I EL NO

La boira li va empassar l’últim sospir. Ell, que havia dedicat la vida a l’estudi del dubte, finalment havia aconseguit la paradoxa definitiva: fer-se fonedís per pensar del revés. Mentre els altres cercaven certeses, ell s’havia endinsat en els plecs de la incertitud.

Va desaprendre el nom de les coses, va desdibuixar els límits del seu cos, va fer del no-res la seva única pàtria. Els filòsofs encara el busquen entre línies dels llibres vells, però ell és allà on una pregunta en conté una altra, on cap resposta no arrela. No va desaparèixer en la mort, sinó en l’espai exacte entre el sí i el no, un lloc tan estret que només hi cap el silenci.




2026