L'ESCOLA DEL BOSC L'ESCOLARITZACIÓ DE L'ANSELMO

Un relat de: Identitat Inedita
CORRE LA DÈCADA DELS 1910-1920
l’Escola del Bosc
El projecte d’escola municipal ja havia estat endegat pel municipi l’any 1908.
Va ser però l'any 1914, quan s'inaugurà l' Escola del Bosc
com a primera institució escolar de Barcelona de titularitat
municipal.
Prenent com a model l’Escola Nova que havia agafat com a directrius la renovació pedagògica duta a terme l’any 1876 amb el nom de Institución Libre de Enseñanza, va començar el seu recorregut emparada per tots els corrents pedagògics progressistes: Pública, laica, activa, integradora, amb coeducació...
L’any 1910 ja havia quedat aprovada per part de l’Ajuntament aquesta creació d’una escola pública a l’aire lliure.
L’escola s’ubicaria a la torre que hi havia a la finca Laribal a Monjuïc.
No va ser, però fins l’any 1914, al més de maig que l’escola va poder obrir amb orgull i esperances les seves portes.
CORRE L’ANY 1914
L’escolarització de l’Anselmo
Avui a Can Ravell hi ha enrenou. A la cuina tothom hi feineja. La mestressa, la senyora Marta va donant instruccions.
L’Antònia i la Martona s’afanyen per ajudar. Tenen l’encàrrec de preparar la taula al menjador de les festes. Se n’espera una de grossa.
Feia molt de temps que la germana petita de la família no els visitava. Tot i que viu a Barcelona a casa d’una altre germana amb el marit i els tres fills, la dificultat del transport i les moltes hores que dedica a l’estudi no li permeten distreure’s gaire. Avui però porta una notícia fresca que volia compartir. S’estava escolant els mes de març i si no es donava pressa les bones noves els passarien per davant.
Un mosso de la casa que va cada dia a portar verdures al mercat del Born havia quedat amb ella per tal de portar-la fins la Finca Ravell.
Abraçades i petons entre germanes i fortes encaixades amb el cunyat, dona per feta l’arribada.
Encara que n’hi ha de nous, l’Emma coneix a la majoria dels treballadors de la casa; ella hi va néixer i créixer fins que els seus anhels de formació la van dur a integrar-se a un centre de formació a Barcelona, l’escola de Mestres fundada per Joan
Bardina l’any 1906.
La il•lusió de participar en el gran projecte educatiu va dur
l’Emma a implicar-se fermament en el coneixement i tècniques que l’haurien de convertir en una bona i preparada mestra de la renovada pedagogia a l’Escola Nova.
Bé, de fet, d’això tan transcendental per a la formació dels homes i dones del futur i i per la consolidació de la llengua catalana, això, els Ravell i els ciutadans llegits de Barcelona ja ho sabien.
La taula del menjador apareix esplèndida. Els comensals: el matrimoni Ravell, la Martona, l’Antònia, el mosso de més edat i la convidada especial. La millor vaixella, cristalleria dels avis, i els coberts de plata: l’ocasió s’ho mereix.
La nova que els portava l’Emma té un caràcter molt personal. Esperaria a les postres per treure’s de sobre aquest neguit que fa dies la tenia sense dormir.
Vinga, Emma! La senyora Marta ja no pot esperar més.
Mireu, el que us he de dir, donarà esperances i expectatives a molta gent. Entre d’altres, a mi. Sabeu que he acabat amb èxit la carrera de magisteri i que he estat treballant a algunes escoles parroquials fent pràctiques i per un sou molt baix; no hi feia res. Just per pagar el manteniment a casa del nostre germà i no ser-ne una càrrega, i per quatre petites despeses meves.
El mes de maig, s’inaugurarà a Barcelona una escola amb clara tendència de pedagogia renovada: activa, laica, mixta i catalana. I... molt bé no, per Barcelona? la Marta no acaba de veure a que treu cap tot allò, L’Emma s’embarbussa... és que
participar d’un projecte pedagògic de clara inspiració en el models dels més grans pedagogs, Montessori, Decroly, Agazzi, Freinet... en fi, que és un projecte tan engrescador que jo... Sí, a veure, Emma, l’interromp el seu cunyat, tot això és fantàstic, ja estic veient d’aquí a quinze anys nous homes i domes
protagonistes de tot el que afectarà la nostra societat i que representarà un canvi de plantejament en l’organització i comportaments. No oblidem però, que per Europa corren aires de conflicte i que el Borbó es torna a passejar per Espanya...
Sí, sí d’acord, però potser nosaltres podem anar fent la nostra... Bé, el fet és que m’han ofert una plaça a aquest nova escola. Es dirà Escola del Bosc i estarà ubicada a la Torre Laribal a la muntanya de Montjuïc. Els nens aprendran a l’aire lliure, en ple contacte amb la natura, seran el centre del projecte educatiu i tot el que se’ls ensenyi serà a partir de la pràctica, es farà exercici físic, teatre, excursions, música, arts plàstiques, visites a la ciutat, i també hi dinarem, tres àpats al dia farem... i podrem anar-hi amb tramvia, sense pagar... l’Emma gairebé no pot respirar de tan de pressa que vol explicar-ho tot..., Emma, això és fantàstic...I com hi aniràs? I el menjar? I hauràs de dur uniforme? i...
A veure, família, la meva idea seria venir a viure aquí. Sí, sí, pagaria les despeses i ajudaria i per desplaçar-me he parlat amb el mosso que porta les fruites i verdures al born i em deixaria a mig camí i a més a més... Ei! No corris tant que no t’atrapem. Els Ravell, l’Antònia, la Martona que aviat serà la
senyora Marta en fer-se càrrec de Can Ravell, i el mosso major no paren de sorprendre’s amb la vitalitat que desplega la que fa dos dies era només una nena.; bé, de fet té vint-i- un anys. una nena...
Espereu! L’Emma està nerviosa perquè no la deixen acabar. Doncs, va! explica’t.
L’Anselmo farà cinc any a l’agost? Sí? no?
Havia pensat que podria venir amb mi i apuntar-se a l’escola i així començar el seu aprenentatge escolar; primer el parvulari amb la nova pedagogia i després, anar avançant... Els anys passen molt ràpid i d’aquí a dos dies el tindrem estudiant algun ofici. S’ha d’anar preparant... ah! I a aquesta escola s’hi poden fer estudis fins ben grans... Ben bé fins els catorze anys... Sí, esclar, Antònia, per descomptat que la inscripció l’hauries de fer tu que ets la mare... però després, quan comencés el curs podria anar i tornar amb mi.
Què me’n dieu?
L’Antònia és una dona molt conscient de la seva situació i de les seves possibilitats. Amb tot no volia negar-li cap possibilitat al seu fill. Quan es fessin grans, ella i ell, haurien de tenir la situació aclarida. L’Antònia sap que a can Ravell sempre hi tindrà un lloc, hi podrà morir, però el seu fill de gran potser voldrà crear una família: s’haurà d’espavilar.
I això com es paga? L’Antònia anant a la part pràctica.
Antònia, l’escola és gratuïta. L’Emma està molt il•lusionada a posar fàcil per la seva estimada Antònia l’escolarització del seu
fill.
Mira!, la Escola del Bosc, quin nom tan escaient, està promoguda per la Mancomunitat, saps de què parlo? I patrocinada per l’Ajuntament.
Rosa Sensat, en serà la directora durant uns quants anys.


És per la importància que s’està donant a la educació de tota la
població infantil i juvenil... la tasca pionera de grans pedagogs ha inspirat aquest projecte pensat inicialment per a nens amb dificultats socials, acadèmiques i respiratòries però que a la fi s’hi podrà acollir tothom; també el teu Anselmo que ara només corre pels camps. Amb tot, sempre podrà caure alguna despesa que els més afavorits hauran d’ajudar a afrontar. Però això ja es veurà. Ja quedarem.
El dinar acaba amb els projectes dats i beneïts.
Anselmo! Vina! Tots a una: d’aquí a dos mesos aniràs a escola...
Cartera nova, no n’hi havia cap per aprofitar, d’aquestes penjades a l’esquena, i un davantal blanc o de ratlletes i unes espardenyes.
Un primer dia ple de plors i mocs; abraçades i petons i la maneta dintre la mà de l’estimada “tieta” Emma.
La confiança va fent camí al cor del petit Anselmo.
Hauran de passar vuit anys abans el jove pupil no surti de l’escola orientat per a aprendre un ofici o altres estudis consolidats.
Farà Comerç. O no.

Comentaris

  • Una història amb molta acció.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-05-2021 | Valoració: 10

    Aquest relat tan ben trenat i especialment l'escolarització de l'Anselmo, he trobat que està molt ben redactat i té molta imaginació.
    Bé, que és molt entretingut llegir aquesta classe de relats històrics.
    Salutacions.

  • Torna L'Anselmo[Ofensiu]
    Prou bé | 27-05-2021 | Valoració: 10

    Ben tornat i ben trobat! Aquest relat amb la creació de l'escola l'escola del bosc, m'ha aportat un coneixement que no tenia. Amb tota cordialitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

110 Relats

285 Comentaris

14191 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.