Les sospites de Clemència Tavernell

La casta Clemència Tavernell, filadora d’ofici, escolta un estrèpit. Somriu contenta fins que l’olor embriagadora del perfum li canvia el rostre. Escolta com la clau obre el forrellat. El seu espòs, en Cosme Autòfon entra amb una noia de nivis braços, pronunciat escot, cintura escassa i malucs potents. La Clemència sent la salabror de les llàgrimes i se les empassa.

—És la Lasci, una companya de la feina —diu en Cosme. —Anem al llit a repassar factures. No facis soroll.

La Lasci se la mira i li fa un senyal obscè amb la mà. Entren a l’habitació i se sent el soroll de les molles del somier. La Clemència s’asseu a la taula del menjador i escriu una carta a Elena Francis. En negre sobre blanc exposa: “Em sembla que el meu espòs porta dones de la vida a casa”. La parella surt de l’habitació, la Lasci s’acomiada amb un petó a en Cosme i amb una expressió que significa et fots per a la Clemència. Ella desa la carta al calaix del pa.

—Clem porta el sopar que m’ha vingut gana —diu en Cosme.

La Clemència li porta un plat d’escudella de primer i de segon truita de formatge, tot amb vi fresc, però no fred. Quan en Cosme s’asseu i llegeix el diari, ella se’n va a treballar al torn de nit de la filatura. Uns dies després engega la ràdio i escolta una cançó:
—Francis, Francis siguis l’amiga de Francis. El consell és de Francis, Francis. El consultori Francis—. La música de Glenn Miller sona de fons.

Comença la lectura de la carta:
“Em sembla que el meu home porta dones a casa, però jo l’estimo molt i no sé què fer. Senyora com creu que he de reaccionar?”
Després d’una musiqueta, arriba la resposta.

—Filla meva , estimada amiga Clemència. El teu problema és molt corrent. Molts homes tendeixen a la infidelitat, però això no vol dir que el teu no t’estimi. Primer pensa que potser no son dones de la vida, sinó companyes de treball. Abans de fer res investiga. Si veus que de veritat son noies dissolutes, intenta arreglar-ho. Calma’t i pensa per què el teu home et fa això? Potser no ets prou sol·lícita. Mira d’aconseguir discreció i procura canviar les coses. A la nit, procura estar a casa. Si no pots, consulta amb la família o amb una amiga monja.La Clemència s’ho pensa i explica la situació a en Bernat, un amic de la família.

—No ho dubtis son companyes de la feina que repassen factures.

Tanmateix, un dia arriba a casa a dos quarts de set del matí malalta de tan pencar. Sent que la porta de casa seva s’obre, escolta un estrèpit i es troba amb una rossa a mig vestir a l’escala. La rossa porta roba i es vesteix apressada. Es creuen i la rosa se la mira amb cara de llàstima. La Clemència olora el perfum que és el mateix que hi ha per tota la casa. Abans de ficar-se al llit, recull unes calces que no son seves. No hi ha dubte, el Cosme no repassa factures. La culpa és meva que no el sé atraure. El meu home fa això, perquè a la nit no em troba al llit.

Decideix demanar un canvi de torn al director. Arriba la nit, i entra a l’habitació amb roba eròtica i ben perfumada. En Cosme es frega els ulls, ella posa cara de vergonya. Fins a les cinc del matí, hora de tornar-hi, fan molt de sexe. En Cosme, molt relaxat i tendre, promet no repassar factures a casa amb les companyes de feiena . La Clemència marxa a treballar molt enamorada, contenta i feliç. Està molt agraïda dels consells de l’amiga de la ràdio. Contenta, a la feina, explica el que li ha passat a la Mercè, una bona amiga.

—No hi ha dubte. Estàs casada amb un poca vergonya i una mala persona. Deixa’l ara mateix. No veus que les paga amb el que tu guanyes.

La Clemència queda vermella. Mai havia estat tan furiosa. Pensa en assassinar en Cosme, però em fotran a la presó. Veu que el director s’apropa i es descorda tres botons de la bata i pensa “aquest deu tenir factures per repassar”. Uns dies després, decideix deixar en Cosme Autòfon, però com? Sort té que pot presentar proves de l’adulteri a un advocat i pot accedir a la separació. No hi ha divorci encara i tot i això estar separada està mal vist.