Les sospites de Clemència Tavernell. Relat guanyador Repte Clàssic DCCXCIII

La casta Clemència Tavernell, filadora d’ofici, escolta un estrèpit. Somriu fins que l’olor embriagadora del perfum li canvia el rostre. Escolta com la clau obre el forrellat. El seu espòs, en Cosme Autòfon entra amb una noia de pronunciat escot, cintura escassa i malucs potents.
—És la Lasci, una companya de la feina —diu en Cosme. —Anem al llit a repassar factures.
La Lasci se la mira i li fa un senyal obscè. Entren a l’habitació i se sent el soroll de les molles.
La Clemència s’asseu a la taula i escriu una carta al consultori d’ Elena Francis. Exposa: “Em sembla que el meu espòs porta dones de la vida a casa”.
La parella surt de l’habitació, la Lasci s’acomiada d’en Cosme. Ella desa la carta al calaix del pa.
—Clemència! porta el sopar que m’ha vingut gana —diu en Cosme.
La Clemència li serveix dos plats i vi. Ella se’n va a treballar al torn de nit de la filatura.
Uns dies després engega la ràdio i escolta:
—El consell és de Francis.
Comença la lectura:
“Em sembla que el meu home porta dones a casa, però jo l’estimo molt i no sé què fer. Senyora com he de reaccionar?”
Després d’una musiqueta, arriba la resposta.
—Filla meva, molts homes tendeixen a la infidelitat, però això no vol dir que el teu no t’estimi. Si veus que de veritat son noies dissolutes, intenta arreglar-ho. Pensa per què el teu home et fa això? Potser no ets prou sol·lícita. Mira d’aconseguir discreció i procura canviar les coses. A la nit, procura estar a casa. Si no pots, consulta amb una amiga monja.
Torna a casa a les sis del matí. Es troba amb una mig vestida a l’escala. A casa, olora el mateix perfum! La culpa és meva! no el sé atraure...! Fa això, perquè no em troba al llit. Demana anar de tardes.
Arriba la nit, entra a l’habitació amb roba eròtica i ben perfumada, en Cosme es frega els ulls i ella posa cara de vergonya. En Cosme, molt tendre, promet no repassar factures amb les companyes. La Clemència marxa a treballar molt enamorada. Està molt agraïda dels consells de la Francis. Explica el que li ha passat a una amiga de veritat.
—Estàs casada amb un poca vergonya!. Deixa’l!
El deixa, se'n va a casa dels pares i ho explica als quatre germans que hi ha al poble.