Les Postals de Nadal de la iaia

Un relat de: Núria Niubó
Photobucket

Les Postals de Nadal de la iaia



      Com cada any, per Santa Llúcia, a migdia, quan el tebi sol de desembre il•luminava la saleta, la iaia Dolors treia, de la vella calaixera, una rònega capsa de cartró amb les seves postals nadalenques, algunes, amb dates de més de quaranta anys.

      Era tot un cerimonial, amb les dues mans s’atansava la capsa al pit, abraçant-la amb els ulls clucs, feia un fons i llarg sospir, i amb molta cura, s’asseia a la tauleta de la tribuna.. Una a una, després d’adreçar-ne els doblecs, les llegia, emocionada, com si fos la primera vegada.

      Després, les anava col.locant per tota la casa, amb un ordre molt estricte, que tenia establert des de feia anys.

      La seva neta Laura, de 6 anys, la mirava embadalida.

      — Iaia, aquestes postals de Nadal ja són molt velles, perquè no les tires? —li digué, convençuda que la iaia li faria cas.

      —Escolta petita meva, vine amb mi i et presentaré els meus records.

      Del rebedor al trinxant del menjador, de la prestatgeria del televisor a la tauleta de centre, d’allí a la calaixera de la seva habitació fins a la tauleta de nit, les postals de Nadal omplien la casa.

      La iaia Dolors explicà amorosament a la Laura de qui era cada postal, amb acurades descripcions de parentiu i amb una gran càrrega de sentiments. En aquelles que estaven al lloc preferent de la seva tauleta de nit, s’emocionà fins al punt de quedar-se asseguda al llit una estona mirant-les en silenci, i la Laura tot fent-li abraçadetes dolces, li digué , —no ploris iaia, ja fa temps que va passar!

      La petita Laura no ho podia entendre. La iaia Dolors cada any es sentia més a prop dels dos estimats fills que feia temps eren morts.

      Ara no plorava de dolor, ara plorava per un desig que no podia explicar-li, el desig de retrobar-se amb ells.

——————





      Núria, 18 de desembre de 2010



Comentaris

  • Ritual de consol[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-02-2011 | Valoració: 10

    Oh, quins dolços records m’han revifat els entranyables dibuixos de la imatge que encapçala el teu relat, Núria!
    Records d'infància, i per associació, d'altres més actuals.
    Avui ja fa dos mesos gairebé que vaig rebre la primera postal desitjant un Bon Nadal, i fa també un mes que vaig rebre les darreres postals de Nadal, enviades per aquells que en lloc de felicitar les festes nadalenques em feliciten l’Any Nou. Malgrat aquest temps passat, en llegir el teu relat totes i cadascuna se m’han fet tan presents com si les tingués davant...

    Per això, puc comprendre el que sent la iaia en tornar a contemplar estampes que l’ajuden a reviure temps passats, que li fan properes persones que són lluny o ja no estan, que li proporcionen estones d’il•lusió... i entenc el procés que descrius, el ritual que repeteix cada any en ordre estricte a fi de consolar el seu desig creixent de retrobar-se amb els absents.

    Com que el temps no s’atura, arribarà aquesta hora , sens dubte... i mentre tant, espero que gaudeixi de la companyia de la seva neta, que és un regal que li ha fet la vida, un autèntic present de luxe que cal saber valorar.

    Aquest delicat relat porta el teu segell, Núria, el de l’equilibri mesurat, i el valoro com cal, t’ho asseguro!

    I ara et faig una confessió: jo també tinc una capsa plena de cartes i postals, algunes de fa molts anys...

    T’envio una abraçada virtual per consolar les meves ganes de fer-te-la en viu,
    Unaquimera

  • Les postals de la Iaia o les nostres postals...[Ofensiu]
    DANA | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
    Felicitats i bon any!

    DANA

  • Les postals de la Iaia o les nostres postals...[Ofensiu]
    DANA | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
    Felicitats i bon any!

    DANA

  • Les postals de la Iaia o les nostres postals...[Ofensiu]
    DANA | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
    Felicitats i bon any!

    DANA

  • cartes i tresors[Ofensiu]
    ales de foc | 09-01-2011 | Valoració: 9

    tots tenim una caixa com la de la iaia, potser no plena de postals de Nadal, però de cartes, records i tresors que la vida ens ha anat deixant.
    una abraçada literària

  • Molt tendre, Núria![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-01-2011 | Valoració: 10

    Alguna gent jove, que té tantes i tantes coses materials, no poden comprendre el valor de les coses senzilles, que tenen una història de sentiments i de records.
    Per la iaia, el contingut de la capsa és un tresor del que mai no es podria desprendre sense que se li trenqués el cor. És la seva vida el que hi ha dintre de la capsa.
    Ho has relatat molt bé, com sempre, estimada Núria. Tens una prosa meravellosa, tant si escrics en to tendre com en to contundent.

  • El relat commou,[Ofensiu]
    Xantalam | 01-01-2011

    arriba ben endins, tan a dintre que hi trobem també els nostres records en cada felicitació que ja no rebrem mai.

    Et desitjo molta felicitat per al nou any, te la mereixes tota, Núria, un petó amb molta estima.

  • un gran relat[Ofensiu]
    joandemataro | 30-12-2010 | Valoració: 10

    ple de dolçor i delicadesa, et felicito i et torno les gràcies a tu per escriure coses tan belles
    una abraçada nadalenca des de mataró
    fins aviat
    joan

  • Una meravella Nuria[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 27-12-2010 | Valoració: 10

    El que has escrit és una joia, durant tot el relat fas una descripció fantàstica i impecable afectuosa i afable de cada un dels passos, de cada una de les accions, de cada un dels objectes i de les coses.
    El teu relat és un encisador regal de Nadal
    Llegir-te és un plaer
    J. Lluís

  • Se acumulen...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 23-12-2010 | Valoració: 10

    S'acumulen els records. Cada any. Cada segle. S'acumulen. El bagul està més ple. Cada record venç cada oblit. Cada record és una victòria. No oblidem.

    Bon Nadal, Núria! Saps que t'estimo.

    Toni.

  • Records![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-12-2010 | Valoració: 10

    Quants records em porten a mi també aquestes postals de Ferrandiz!
    Com et diuen en un altre comentari , la dolcesa , la sensibilitat i el "savoir faire" traspuen per tot el relat. Crec que perdre un fill, en aquest cas, dos, ha de ser un dels dolors més horrorosos que pot patir l'ésser humà.
    Molt bones festes Núria! I que el proper 2011 sigui per a tu millor que aquest. Sempre es pot millorar no?
    Una carinyosa abraçada.

    Nonna

  • Emocionant[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 23-12-2010 | Valoració: 10

    Certament les postals personals són història. I cada Nadal són postals en present plenes, no sols de records, sinó de vivéncia en present.
    Un Relat sensible i molt sensible.

  • Un relat ...[Ofensiu]
    Naiade | 23-12-2010 | Valoració: 10

    ...curull de sentiments, d’aquells que no et deixen indiferent, més aviat t’emocionen, et porten records d’àvies i tietes a les que has vist fer el mateix.
    La vida és així un recull de vivències que costen d’entendre en tota la seva profunditat fins que no les ha viscut un mateix.

    Bones festes Núria

  • m'agrada[Ofensiu]
    kleist | 20-12-2010

    M'agrada Núria.
    Només un petit comentari, la iaia sembla molt gran per tenir una néta de 6 anys, més aviat la veig com una besàvia.
    De totes maneres escrius molt bé.

  • EMOCIONANT[Ofensiu]
    brins | 20-12-2010 | Valoració: 10

    Quin relat tan tendre i alhora tan cru, Núria, és ple de sentiment; ple d'aquesta humanitat que tu saps abocar com ningú en un full.

    Et felicito pel relat i també et dono l'enhorabona per l'accèssit que t'han atorgat a la revista "Lo Càntich", un premi molt merescut.

    B O N N A D A L ! ! !

    Pilar

Valoració mitja: 9.92

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1112 Comentaris

186763 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC