Les Postals de Nadal de la iaia

Oh, quins dolços records m’han revifat els entranyables dibuixos de la imatge que encapçala el teu relat, Núria!
Records d'infància, i per associació, d'altres més actuals.
Avui ja fa dos mesos gairebé que vaig rebre la primera postal desitjant un Bon Nadal, i fa també un mes que vaig rebre les darreres postals de Nadal, enviades per aquells que en lloc de felicitar les festes nadalenques em feliciten l’Any Nou. Malgrat aquest temps passat, en llegir el teu relat totes i cadascuna se m’han fet tan presents com si les tingués davant...

Per això, puc comprendre el que sent la iaia en tornar a contemplar estampes que l’ajuden a reviure temps passats, que li fan properes persones que són lluny o ja no estan, que li proporcionen estones d’il•lusió... i entenc el procés que descrius, el ritual que repeteix cada any en ordre estricte a fi de consolar el seu desig creixent de retrobar-se amb els absents.

Com que el temps no s’atura, arribarà aquesta hora , sens dubte... i mentre tant, espero que gaudeixi de la companyia de la seva neta, que és un regal que li ha fet la vida, un autèntic present de luxe que cal saber valorar.

Aquest delicat relat porta el teu segell, Núria, el de l’equilibri mesurat, i el valoro com cal, t’ho asseguro!

I ara et faig una confessió: jo també tinc una capsa plena de cartes i postals, algunes de fa molts anys...

T’envio una abraçada virtual per consolar les meves ganes de fer-te-la en viu,
Unaquimera

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

Núria, algunes de les postals que apareixen a la teva fotografia em resulten tan familiars...quasi tan com el teu relat, ple de tendresa, de melangia, d'enyorança, de tot allò i de tots aquells, que tenim guardats,no solsament en algún calaix si no en un racó del nostre cor.
Felicitats i bon any!

DANA

tots tenim una caixa com la de la iaia, potser no plena de postals de Nadal, però de cartes, records i tresors que la vida ens ha anat deixant.
una abraçada literària

Alguna gent jove, que té tantes i tantes coses materials, no poden comprendre el valor de les coses senzilles, que tenen una història de sentiments i de records.
Per la iaia, el contingut de la capsa és un tresor del que mai no es podria desprendre sense que se li trenqués el cor. És la seva vida el que hi ha dintre de la capsa.
Ho has relatat molt bé, com sempre, estimada Núria. Tens una prosa meravellosa, tant si escrics en to tendre com en to contundent.

arriba ben endins, tan a dintre que hi trobem també els nostres records en cada felicitació que ja no rebrem mai.

Et desitjo molta felicitat per al nou any, te la mereixes tota, Núria, un petó amb molta estima.

ple de dolçor i delicadesa, et felicito i et torno les gràcies a tu per escriure coses tan belles
una abraçada nadalenca des de mataró
fins aviat
joan

El que has escrit és una joia, durant tot el relat fas una descripció fantàstica i impecable afectuosa i afable de cada un dels passos, de cada una de les accions, de cada un dels objectes i de les coses.
El teu relat és un encisador regal de Nadal
Llegir-te és un plaer
J. Lluís

S'acumulen els records. Cada any. Cada segle. S'acumulen. El bagul està més ple. Cada record venç cada oblit. Cada record és una victòria. No oblidem.

Bon Nadal, Núria! Saps que t'estimo.

Toni.

Quants records em porten a mi també aquestes postals de Ferrandiz!
Com et diuen en un altre comentari , la dolcesa , la sensibilitat i el "savoir faire" traspuen per tot el relat. Crec que perdre un fill, en aquest cas, dos, ha de ser un dels dolors més horrorosos que pot patir l'ésser humà.
Molt bones festes Núria! I que el proper 2011 sigui per a tu millor que aquest. Sempre es pot millorar no?
Una carinyosa abraçada.

Nonna

Certament les postals personals són història. I cada Nadal són postals en present plenes, no sols de records, sinó de vivéncia en present.
Un Relat sensible i molt sensible.

...curull de sentiments, d’aquells que no et deixen indiferent, més aviat t’emocionen, et porten records d’àvies i tietes a les que has vist fer el mateix.
La vida és així un recull de vivències que costen d’entendre en tota la seva profunditat fins que no les ha viscut un mateix.

Bones festes Núria

M'agrada Núria.
Només un petit comentari, la iaia sembla molt gran per tenir una néta de 6 anys, més aviat la veig com una besàvia.
De totes maneres escrius molt bé.

Quin relat tan tendre i alhora tan cru, Núria, és ple de sentiment; ple d'aquesta humanitat que tu saps abocar com ningú en un full.

Et felicito pel relat i també et dono l'enhorabona per l'accèssit que t'han atorgat a la revista "Lo Càntich", un premi molt merescut.

B O N N A D A L ! ! !

Pilar