Cercador
LES MOSQUES DELS TRONS
Un relat de: aurora marco arbonés(Aquí aniria ve la fotografia d’una mosca però no en tinc cap)
Encara som a la primavera, però haureu notat que ja fa dies que es respira un airet estiuenc, que fa les delícies dels que els agrada gaudir del sol, la platja i les vacances, i el rebuig dels que trobem que la calor atauba i no tens ganes de fer res. A més a més, s’afegeix un element a l’ambient que no deixa de tocar els trons: les insuportables, atrevides, persistents i fastigoses mosques d’estiu.( Demano perdó als entomòlegs que segurament trobaran una mica exagerada la meva apreciació).
Però sé de què parlo: et trobes un dia a la torre a l’hora de dinar. Com que el camp està tan verdet i bonic, et ve de gust ataular-te al porxo, on es respira aire pur i on pots gaudir del cant dels ocellets. Però allí estan també les maleïdes mosques atretes per l’oloreta de l’escalivada a la brasa i d’altres menges igual d’apetitoses. L’única solució és matar-les en viu i en directe (pobretes) però, és clar, menjar-te una costelleta de xai amb la paleta a la mà és un xic difícil i molest. Per una altra banda, anar estomacant els convidats quan se’ls posa una mosca al braç o a la cara no és la manera més educada de tractar el problema.
Em direu: “ Doncs poseu-vos dintre de casa”. Això ja ho havíem pensat, espavilats, però ens perdem les vistes, l’aire pur i el cant dels ocellets.
Comentaris
-
I l'airet?[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 08-07-2017 | Valoració: 10
Tens tota la raó del món. L'airet, el cant dels ocellets, la vista, etc., són elements que s'han de gaudir a l'aire lliure. I com tot a la vida té la seva cara B. Aquí dalt, a Ribes de Freser, també hi ha mosques i mosquits i tàbacs i altres bestioles que alimenten la merla, el rossinyol, la mallerenga o l'abellerol. Tot això és vida, és natura. Un brindis i una mossegada ben bona a la costella! Una abraçada, Aurora.
Aleix
-
Jo tampoc suporto les mosques.[Ofensiu]Nonna_Carme | 01-07-2017
Si hagués tingut el teu correu t'hauria escrit particularment, però no el tinc.
Tinc el marit (88 anys) molt delicat i haig d'estar pendent d'ell les 24 hores del dia. S'estâ quedant cec i sord i aquest any ha estat ingressat a l'hospital dues vegades amb pneumonia. Li costa molt caminar i perd l'equilibri amb molta facilitat. Com pots veure estic passant una època molt difïcil perquè jo ja en tinc 84. I la veritat ës que no tinc ganes ni inspiraciö per a escriure res . Tan sols de tant en tant dono un cop d'ull als amics i amigues de RC.
No perdis mai aquest teu bon humor.
Gràcies per fer-me arribar notÍcies teves: GRÀCIES!
Una forta abraçada:
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS