Les mascotes

El ritme pausat del relat contrasta amb un contingut que podríem dir paorós. Allò que ha anat creixent a l'interior del nen, en oberta contradicció amb la norma social que ha adquirit: la dualitat conscient en la qual es mou el nen personatge, una interior i una altra cap a enfora.
D'on ha sorgit tot això? sembla plantejar-se de forma filosòfica i amb objectivitat i calma que el ritme esmentat suggereix.

Molt es parla de la innocència i la bondat infantil. Aquest relat posa les coses al seu lloc.

En Miquel és un sàdic, un torturador cruel, però prou llest per a ocultar els seus defectes i fer-se passar per un bon noi. El podríem qualificar d'autèntic malparit. El bo del cas és que se n'adona del mal que fa, i per això ho oculta amb habilitat.

Un final devastador: "És un bon noi". Els lectors sabem que no ho és i ell mateix també ho sap. El mal és presentat com un joc, de la manera més banal possible. El mestre és cec a aquesta realitat i veu el món infantil amb els ulls del prejudici.

Un relat dur i realista, sense concessions. Trobo que és un relat magistral d'una realitat que sovint no volem reconèixer. Escrit en un to fred, imparcial i neutre, això fa destacar encara més l'autèntic horror que s'hi descriu.

História de mascotes interessant i ben explicada. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

És un ingenu i sap tractar els animals, tant als gossos com i als gats.
Realment molt original i impressionant com ho has redactat. Els gossos són oposats als gats.
M'ha impressionat, Xavier.
M'ha agradat i ho he posat en la teua pàgina...
Gràcies per comentar-me el meu relat "Poema dedicat a la meua mamà". Bona opinió m'has dit.
Cordialment.

Mai no l'he poguda pair, la crueltat gratuïta. Deixem-ho en que mai l'he poguda pair, la crueltat, perquè la crueltat sempre és gratuïta (de fet, la crueltat és violència gratuïta). Però la crueltat amb els animals em provoca tal indignació que, si entremig no hi hagués la reflexió, crec que acabaria infligint al maltractador el mateix patiment que ell infligeix a l'animal.

Com que ja seria massa, un segon autocomentari al meu relat "Lletraferit?", t'informo aquí d'un error meu. La novel·la "Presentes", de Paco Cerdà, només s'ha editat en castellà, almenys de moment.

Déu n’hi do amb aquest nano que pensa com molts nanos! El contrast dels pensaments sàdics amb la parla correcta amb el mestre. Brutal! Una
abraçada.aleix

... I que demostra la crueltat del sadisme.
Mal futur per en Miquel que no per als teus relats!
Amb total cordialitat