LES FORMIGUES CATALANES

Un relat de: Antoni Garcia Iranzo
Van ser uns anys molt difícils per les formigues catalanes, la seva condiciò monàrquica feia que les persones cada cop les menystinguessin més.
Molt lluny quedava ja aquella gloriosa època de prestigi amb en Papasseït.

Fins que el doctor Honoris causa per les universitats de Barcelona, Talamanca, Lugo i Barberà del Vallès: Antoni Garcia Iranzo, va voler trencar una llança envers els estimats, fins ara, insectes i va parlar des de les instal·lacions de tv3 a tots els catalans i catalanes.

-Estimats amics i amigues:

La campanya de criminalització contra la formigues que s´ha endegat recentment
no la trobo justa, tampoc raonable.
Aquesta furibundor contra el món formiguer la trobo desmesurada.
Ben cert és cert que la monarquia és el seu sistema polític i que sembla que
s´hi troben a gust, estan encantades de la vida i no hi ha dissensió.
Però podem qüestionar la nostra postura, tot i que sigui uns segons i pensar una
mica més enllà del dogma republicà?

No disposem de cap mena de prova que ens digui que les monarquies
formigueres, a tot el decurs de la història, siguin o hagin estat corruptes!
No hem vist mai cap reina formiga caçant elefants.
Ni que tinguéssin amants per tot arreu.
Les reines tampoc han cridat mai “A por ellos” ni res que se li assembli
i sempre han tingut les seves tributacions fiscals actualitzades.
D´una altra banda, qui ens ha dit a nosaltres que el seu sistema sigui una
monarquia i que qui mana sigui reina?
Podria ser la presidenta d´una república absoluta, la directora general de la
societat formigaire o fins i tot la cap de colla!!
En fí, hem de pensar molt abans de jutjar.

Com diu l´afamat cosmòleg Max Toldmen, un dels problemas de la humanitat és
el fet que sempre ens hem posat a nosaltres mateixos al centre de tot plegat,
ens mirem massa el melic, som massa arrogants i això ens dificulta tenir un pensament més global, més de conjunt.
Hauríem de restablir l´ empatia que sempre hem tingut amb aquesta espècie animal. Modèlica en tot, sobretot en el tema organitzatiu, però amb la màcula de la monarquia. Ningú no és perfecte, nobody is perfect.
Com la pel·lícula.

Antoni Garcia Iranzo 9 de juliol 2021 12:23
https://www.amazon.com/POEMARI-INCONCRET.../dp/8412000986

Comentaris

  • moltes gràcies @idò[Ofensiu]

    @idò Moltíssimes gràcies per llegir i comentat.
    Moltes abraçades també.
    SALUT!

  • Aclariments[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 19-07-2021

    ODEONTOLÒGIC: correcció

  • Identitat Inedita | 19-07-2021

    Fantàstiques comparatives i molt ben estructurades.
    Si de qualsevol organització gerárquica n'hem de dir monarquia, no anem bé. Les escoles, universitats, centres sanitaris, famílies, tenen una estructura generalment piramidal. Amb tot els consells d'administració, les reunions de mestres, el posar el dia els principis odontològics fa que la piràmide sigui més accessible.
    Ara, en el cas de la marabunta, no ho sé. Passa com amb els estornells: sempre n'hi ha un que comanda. O s'ho parlen abans?
    Abraçades

  • Oi tant[Ofensiu]
    Antoni Garcia Iranzo | 18-07-2021 | Valoració: 10

    Oi tant que la monarquia borbônica és corrupta!! La que dic que no és corrupta és la monarquia formiguera! Una abraçada i moltíssimes grâcies!!!

  • Formigues monàrquiques[Ofensiu]
    Prou bé | 18-07-2021

    Ja tens raó ja, en moltes de les coses que dius però....la monarquia, corrupta O no, passa que ..., és innecessària, totalment sobrera. Molt ben argumentat i escrit.. amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Garcia Iranzo

Antoni Garcia Iranzo

6 Relats

26 Comentaris

802 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Antoni Garcia Iranzo
Barcelona
antonigarcia69@yahoo.com

Antoni Garcia Iranzo va nèixer a Sant Andreu, Barcelona, l´any 1960.
Tota la vida ha viscut a Nou Barris. És cantautor i poeta, tot i que darrerament
s´ha endinsat massa perillosament dins el món del relat.
Com a cantautor de batalla ha recorregut mitja Catalunya.
També és compositor d´un fotimer de sintonies.
El seu primer recull de poemes, en llengua castellana,
Barcelona y despeinado, data de l´any 1978.
Més tard, incorporaria la llengua catalana a la seva manera de fer.
Breu currículum creatiu:
-El mar siempre comienza 1982 (poemari col·lectiu) català i castellà
Autoedició
Després d´un llarg parèntesi va publicar el seu Cd de cançons Camacu!! 2010
I més tard poesia a reculls com:

-En la senda de Orfeo Editorial Comte d´Aure 2018
-Brossa de Foc Editorial Descontrol 2019
-Varies publicacions de tipus solidari
Finalment el seu poemari
-Poemari Inconcret Editorial Comte d´Aure 2019
Ha publicat també online:
-Poemari dispers 2020
-Cinc peces per a guitarra 2020

Col·labora habitualment amb revistes i publicacions com ara
Òrbites existencials, Viladecans, Punt de trobada, Aràcia, etc.
L´any passat va fer la primera exposició de la seva obra gràfica
a l´Ateneu Llibertari de Gràcia:

Acaba d´enllestir el seu darrer projecte, Relatari caòtic es diu,
i es disposa al seu foment.