Les deeses també es banyen

Les dones olímpiques també ens fem palles, Diana, a banda de fer un altre munt de coses; tot i que som olímpiques, no et confonguis, li deia Venus en sortir del riu.

Perquè igual que caçar contínuament seria una bogeria - continuava, professoral-, perdre l’oremus pel sexe, si bé és comú - qui no té feina el gat pentina -, no seria del tot convenient ni per una deessa.

Primer t’has de relaxar, deixar el buirac, enviar els gossos abeurar al riu, despullar-te al sol i provar de sorprendre’t, fins al punt que, en un moment donat, no seràs capaç ja de controlar l’exaltació interior que et produiràs, saps? Has d’anar a la caçera de l’instant aquest, però, compte, no quedar-t’hi emmirallada per sempre, que ès fàcil, eh! Coses de Júpiter.

I com se sap si quedes pres de la teva capacitat de satisfacció?

Si veus que et produeix més mal que bé. En aquest món has de menjar pastís, sí, però també verdura, m’entens? Si no, no dures, i t’en vas cap a l’Hades que diuen els grecs, encara que siguis deu o deessa.

Em fa l’efecte que això ha de ser complicat, puix de vegades et deus deixar portar per la seducció pastissera -reflexionava Diana.

D’això se’n diu anar calent, sí. Ja està descrit, en tots els manuals de l’Olimp o Panteó. És impossible romandre impertorbable, de vegades. Això està clar, Diana. Tot deu ha de sortir de palau servit, amb el buirac carregat, i sense recances. I evites bogeries, però mai del tot; queda clar?

I mira que et dic, el pitjor seria caure en la impotència, com aquell que engola la veu, i es fa el mil homes! Mal senyal, li aniria bé un bon orgasme prostàtic per calmar-li fal·leres per evitar violències i desastres diversos. Ho veiem cada dia des de l’Olimp o Panteó si et gires cap a terrasanta. Síndrome de mal follat/da. Un autèntic mal, punyeter.

O sigui que au, va!, a generar baves, fregant i fregant la puça, i si s’ha de completar el tema més interiorment, a l’entrada a i cap amunt és com va millor. Una bona explicació a temps evita frustracions. Mira si no, Dafnis i Chloe, ara que ja li ha explicat a ell la mestressa madura, com funciona tot això, i sap posicionar-se, l'estona que hi dediquen. Jo diria que massa i tot. Però a això ja entraríem en el terreny afectiu, la mare de totes les batalles. Motiu de futures digressions.

Doncs au vinga!, cap a l’aigua a remullar-nos que t’ho diu la teva amiga deessa Venus. A veure si encara acabaré sent la teva mà dreta.