L’ENCANT DE L’ENTROPIA

Un relat de: jomagi


L’ENCANT DE L’ENTROPIA

Els grans cervells d’aliatge i silici van parir una veritat tan densa que va esfondrar el sentit. Ara, la nostra realitat és un ecosistema de dades esvaïdes, on les certeses moren ofegades per la sorollosa quietud del que ja no pot ser ni dit ni pensat.

Caminem per paisatges de conceptes rovellats, entre les runes d’una lògica que es va autofagocitar. Hi ha una bellesa trista en aquesta pèrdua irrevocable, en la fredor tranquil·la d’un univers que, havent-ho compres tot, tria el silenci elegant de l’entropia.

És l’encant discret de la fi del pensament.








NSRV

Comentaris

  • Tot està destinat al fracàs...[Ofensiu]

    M'agrada el teu petit "poema" sobre el final de tot, quan l'entropia ho fa enfondrar tot... està ben aconseguit i és simpàtic. En fi, ens veurem per Relats, jornagi!!!