LEIRE

Passava de llarg la cinquantena però lluïa l’atractiu conservat de les primaveres viscudes. La seva presència a la taula no escridassava però l’aureola del seu espai dibuixava un saber estar que semblava impregnat des del bressol. Un to de veu càlid, rítmic i suau, puntejava l’atenció dels altres quan intervenia. Vestia una brusa de ratlles blanques i blaves descordada femeninament que deixava entreveure, en algun moviment gentil, la silueta d’un blanc que retenia el seu pit de dona.
Ell no podia evitar que la seva mirada es perdés per l’escot que li regalava la convidada sense extravagàncies. La imatge que ell retenia de la seva veïna de taula avui, ja era agradable i atractiva però en les darreres trobades havia evolucionat, amb imaginació potser, cap a una possibilitat de desig compartit però molt subtilment.
Amb ella a la taula es podien configurar una amplia gamma de paraules representants dels temes més variats, hi havia cultura i diversitat. Així en un impàs de temps, segurament abans de les postres, la pintura i dibuixos d’un avi van sortir en el núvol enrevessat de mots que suraven sobre les tovalles. Ella es va mostrar molt interessada en veure’n uns exemples que penjaven del dormitori principal, eren uns dibuixos detallistes al carbó que a ell l’enamoraven, deia que en condicions de llum era capaç de copsar altres dibuixos dins del mateix. L’amfitriona va marxar de la sala amb ella, per gaudir de l’obra d’un autor amagat. Ell els va seguir les passes a certa distància tot visualitzant la silueta femenina que retenia malgrat els anys, la convidada. Sentia quan va arribar a l’espai dels sons, les veus dels comentaris que pinzellaven els dibuixos i sense intervenir bescanviava les mirades entre els dos quadres, que tant li deien i el darrera femení que l’hipnotitzava. Al fons del passadís que acabaven de creuar, una melodia coneguda va sonar i una altra veu va cridar a l’amfitriona per que assistís al telèfon.
La noia que passava de llarg la cinquantena era a tocar dels quadres, observant de prop les traces del llapis sobre la tela. Ell reposava al marc de l’entrada encara sense fer cap comentari tot escoltant els mots, que es passejaven per l’habitació, d’una nova admiradora que alhora reculava sense treure ull d’aquelles dues meravelles. Absorta en l’estudi i desconeixedora de l’espai, un bagul li va fer una petita malifeta i va ensopegar tot caient d’esquena contra el cos d’ell, que amb habilitat la va caçar per la cintura i amb les mans contra l’estomac rodó i sensual, pensava, va evitar que rodolés per terra. Els mots van caure en silenci però ella no va moure un múscul quan es va trobar enganxada contra el cos masculí, potser encara ella es va confortar un xic més quan va sentir l’escalfor i amb suavitat va posar les seves mans al damunt de les que l’encerclaven. El rellotge semblava haver-se aturat i a la llunyania ressonava una sola veu que denotava una conversa llarga amb algú. Ell, amb els ulls tancats gaudia de la flaire d’un perfum floral que emanava del coll que tenia a tocar, la va estrènyer suaument mentre els seus llavis fregaven la pell perfumada. Ella, també va deixar de veure res i es va esborronar de dalt a baix mentre la seva ment lluitava per recordar quan havia estat la darrera vegada que havia sentit res semblant. Les masculines mans van submergir-se per acaronar la pell sota la brusa fins a sentir el melic a la punta dels dits. La veu seguia sonant en la distància i ella va gemegar molt lleument mentre inesperadament i en un espai minúscul va girar sobre si mateixa sense perdre les mans que ara l’acaronaven per l’esquena. Va aixecar el cap i el va convidar a unir els llavis en un bes que va fer foc.
Després ella va desfer el lligam i va caminar sense alteració pel llarg passadís de tornada. Ell va romandre pensarós per uns instants abans de seguir les passes cap a una sobretaula que es prometia interessant i amb un somriure satisfet per l’encert de la intuïció.