L’EFECTE MARTÍNEZ

En Martínez va començar a notar-ho un dimarts gris. Una figura llunyana, idèntica a ell, travessant el carrer. Només una coincidència, es va dir. Però llavors en va veure un altra. I un altra.

Cada vegada que sortia de casa, el món s’omplia de si mateix. Còpies perfectes amb la seva jaqueta beix, el seu caminar insegur, la mateixa expressió de desconcert. No feien res, només miraven. Observant des de cantonades, finestres, i automòbils estacionats, amb els seus propis ulls plens de terror.

La ciutat es va convertir en un mirall maleït. Els Martínez es multiplicaven, ocupant cada racó, silenciosos i immòbils. Ell ja no sortia. Tancat a casa, s’empassava la por mentre les veus del carrer murmuraven el seu nom en un cor terrible i infinit.

Avui, finalment, ha decidit enfrontar-s’hi. Ha obert la porta. I allà, en una munió perfecta i silenciosa, centenars de Martínez el miren fixament. I ell sap, amb una certesa que li glaça la sang, que només és un més d’ells. Una altra còpia perduda en un món que ja no té res d’original.





2025