L’àvia

- “I si l’àvia hagués estat espia?” Pensant-hi ara que ja havia traspassat i no era entre nosaltres és cert que parlava llengües i havia viatjat molt al llarg de la seva vida.
- “Soc representant d’una empresa de teixits” sempre ens deia.
Somiant descobrir un passat de pel•lícula vaig enfilar-me a l’altell per primera vegada. Desitjava descobrir-hi quelcom màgic i inesperat d’aquella dona tan enigmàtica. Per això vaig apropar-me il•lusionadament a l’armariet de caoba que havia mantingut sempre secret. Durant molts anys romangué cobert amb una manta paduana de matrimoni, que pesava un munt. Massa perquè marrecs com jo ens atrevíssim a moure-la de lloc. Un moble arraconat on mai ningú pujava per fer-hi res.
Aixecant la manta somiava descobrir una faceta secreta de l’àvia. Potser un farcellet de cartes d’amor d’un pretendent a qui va donar carbasses. O alguns detalls sobre la seva vida que ningú hagués imaginat. Però de poesia, de misteri i de fantasia res de res. Només vaig trobar-hi monedes, moltes monedes, pessetes sobretot. Però també d’altres països. Destacava el munt de monedes dorades que es veu que se’ls hi deien rubias. N’hi havia tantes que des d’aleshores em passo tardes senceres contant-les i classificant-les. I, tot fent-ho, em sento prop d’ella. Imaginant-la venent teixits arreu del món.