Lavern o vaig fer tard el primer dia

Un relat de: bloodymaruja
Doncs el primer dia que vaig venir a treballar em vaig perdre, sap?. El senyor que m’havia explicat com arrivar a Lavern em va dir que agafés la línia blava fins a Sants Estació i després un tren de rodalies i en arrivar a Lavern ja hi trobaria aquí a la seva torre, però em devia atabalar i em vaig perdre de la manera més tonta.

Em va estranyar que el metro anés molt buit, és clar que era molt d’hora, però en aquell vagó només hi anavem dos nois d’aquells pelats del cap, eskins,en diuen, un senyor encorbatat que duia una cartera negra i una senyora amb abric de pells, i jo, ben polida per anar a treballar el primer dia.
Ja havíem passat la parada d’Entença i jo mirava els anuncis de la pantalleta quan una veu de noia va dir:

PROPERA ESTACIÓ: PENEDÉS

Vaig pensar que era una parada nova o que no ho havia entès bé quan, a la sortida del túnel, hi havia una claror molt forta i el metro passava per una vinya tota assolellada, els ceps plens de brots verds i tendres. Una mosca vironera es va esclafar al vidre del meu costat. Vaig mirar els eskins i no feien cara de res; un d’ells jugava amb una cadena que li penjava dels pantalons i l’altre es burxava l’orella. La senyora del abric de pells va estrènyer la bossa ben fort i prou. El metro es va aturar al bell mig de la vinya , es van obrir les portes i va pujar una guineu no gaire grossa, tota espellifada, amb la cua estarrufada entre les cames del darrera. De cua d’ull vaig veure un conill que s’esmunyia sota un seient i dues tórtores es van arraulir sobre el suport d’una barra..
El senyor encorbatat havia tret un ordinador de la cartera i treballava.

El metro va arrencar i es va endinsar en un altre túnel. Les pantalles s’havien apagat i la guineu jeia al bell mig del vagó. A l’acabament del túnel, es veia una andana tota pintada de vermell i moltes llums vermelles i blaves. Ens vam aturar de nou, les portes es van obrir i van pujar dos homes disfressats de dimonis, o potser ho eren de dimonis, amb banyetes i tot. Tothom, fins i tot la guineu, va començar a baixar. A la pantalla s’hi llegia:

L’AVERN: FI DE TRAJECTE

Jo em vaig espantar molt i vaig prémer ben fort la medalleta de la Primera Comunió, aquesta que porto sempre, la veu?.Vaig tancar els ulls i quan els vaig tornar a obrir, ja m’havia passat de parada i era a Plaça de Sants i vaig haver de tornar enrera fins l’estació i ja havia perdut el tren, però això va ser el primer dia, ara ja sé venir bé a Lavern.


Comentaris

  • Original i agradable de llegir[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012 | Valoració: 10

    Vaja, quin relat més original i agradable de llegir!

    Un viatge realment fantàstic, aquest que va fer la protagonista el primer dia d’anar a treballar... Gairebé em sap una mica greu que hagi aprés el camí correcte, ja que m’he quedat amb ganes de conèixer altres possibles trajectes... ;-)

    Moltes, moltes gràcies pel comentari que has deixat a sota de Jau!, que és un poema molt, molt especial per a mi.

    T’envio una abraçada per començar la tardor i per celebrar el retrobament,
    Unaquimera

  • Deliciós[Ofensiu]
    brins | 19-09-2012 | Valoració: 10

    Un encertat joc de paraules t'ha inspirat un tema original, i l'has sabut desenvolupar amb molta gràcia i frescor. Et felicito, bloodymaruja, saps expressar-te amb una naturalitat que fascina els sentits. (Ja me n'havia adonat per la manera com escrius al fòrum...)

    Una molt cordial abraçada,

    Pilar

  • Boníssim![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 19-09-2012 | Valoració: 10

    Has escrit un relat amb un llenguatge molt fresc, quotidià i sense floritures innecessàries. Ja des del principi, allò de Lavern feia pudor de sofre, però he anat llegint amb molt d'interès per a saber on volies anar a parar. Em tenia que no t'hi quedessis a l'Avern, però ja he vist que al final te n'has sortit m'una manera molt airosa. La senyora amb abric de pells i l'home encorbatat de la cartera segurament mereixien estiuejar en aquell lloc calent i vermellós, ple de dimonis amb forques que els hi punxessin el cul, ja,ja,ja.
    Un relat molt distret i ben escrit bloodymaruja!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

347 Comentaris

46246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com