L'assassí del cava

L'assassí del cava

Finalment li havien comunicat que el proper dilluns començava a treballar en una oficina diferent; així que únicament tenia els divendres per venjar-se de les moltes humiliacions de que havia estat objecte per part dels seus fins ara companys, lamentava l'absència del boss, aquell brètol, aprofitant-se una vegada més de la seva situació havia fet festa la setmana dels ponts, i per això s'escaparia - almenys de moment - del càstig més que just, que havia esta rumiant d'aplicar-los durant mesos i mesos !

Només una de les persones que deixava a l'oficina - potser l'única persona de l'oficina, ben pensat - li semblava mereixedora - com ell - de sortint-se'n sa i estalvi del càstig exemplar, i durant el mati del divendres, va insistir-lo perquè li acceptes un caramel - tot i que li constava que el dolç i les llepolies no li agradaven gaire - , quan li va acceptar va estar pendent en tot moment, de com es menjava el caramel , li calia aquesta confirmació per poder desenvolupar amb tota tranquil·litat el seu pla sinistre.

Passaven escassament cinc minuts de les 15,00 hores, damunt la taula rodona situada al despatx del director, hi havia una caixa metàl·lica amb pastes de Dinamarca, i dues caixes de bombons de licor; el cava l'havia destapat el company del caramel, tot i fent-li notar, que li semblava estrany que li cedis aquella tasca, un cop havia tret el filferro de seguretat. Com sempre les dots d'observació d'aquell company el van sorprendre, i el tenien fent tasques mecàniques !

Tothom va brindar perquè en el nou destí tingues sort, alhora que li desitjaven el millor tant en l'àmbit personal com en el professional; malgrat tenir la certesa de la total falsedat d'aquelles afirmacions, no va tenir esma per contradir - una vegada més - a la menuda que l'havia fer patir tantes i tantes vegades, ni a la comercial insolidària, ni , ni........ les paraules del company estimat, el van tornar a la realitat; al capdavall, aquí o allà, això només és una feina !. I , com sempre li recordava la vida comença tot just acabes la feina, i desconnectes d'aquest miratge de "productes", comissions, ofertes , promocions ,.....

Abans de les 15,30 del divendres s'acomiadaven definitivament, - alguns sense saber-ho - a la porta de l'oficina; l'esglaó de marbre que durant anys i anys, havia reivindicat que calia treure per facilitar l'accés a les persones amb discapacitat , li va semblar encara més enorme, i d'alguna manera, era el símbol mateix de tot el que s'havia de destruir !

El dilluns a les 8,00, va rebre la trucada del seu antic company, no li va sobtar gens; el que novament el va deixar bocabadat, va ser el que li va dir t'has sortit amb la teva, durant el diumenge, van anar morint totes les companyes de feina que no feien pont, ara el caldrà pensar-ne alguna de nova, per poder acabar amb els dos que encara estan vius, felicitats!". Així que des del primer moment n'estava al corrent !, i tant que li va semblar a ell que li costava de fer-li menjar el caramel en que hi havia l'antídot !

La missa funeral a la Petita Cerdanya, va ser com diuen sempre les cròniques, una autentica manifestació de dol popular !. Tant ell com el company van rebre el condol emocionat, d‘una gran part de la clientela. En acabar-se el funeral, en el moment d'acomiadar-se, el company li va xiuxiuejar a l'orella, "ha estat força bé, però encara te'n falten un parell, i aquesta vegada hauràs de fer-ho, sense cava ! "

© Antonio Mora Vergés