Lasair

Un relat de: wynelland
Sempre he sentit a dir que, quan algú troba l'amor de la seva vida, el temps s'atura durant uns segons, la resta del món desapareix, i que una nova percepció encoixinada del món substitueix l'avorrida realitat que normalment ens envolta.
És segurament per aquest motiu que, embadalit per la bellesa d'aquells ulls de color maragda, enamorat de la delicada suavitat d'aquells rínxols rogencs, esclau d'aquells pits rodons que, apetitosos com pomes, semblaven impedir que n'aixequés la mirada, no vaig adonar-me de la seva veritable naturalesa.
Era conscient d'haver contemplat la seva figura despullada molt de temps abans, emergint de les fredes aigües d'una piscina guarnida per a la festa de cap d'any, però, tot i així, la meva ceguesa va haver de durar força temps més, resistint-me a afrontar la veritable procedència de la seva enlluernadora bellesa.
Durant mesos em vaig deixar nodrir per aquells petons farcits de passió, per aquelles carícies furtives que ens dedicàvem quan creiem que ningú no ens veia, per aquelles llargues nits d'amor despreocupat...
El seu nom, Lasair, me n'hauria d'haver fet adonar. “Vol dir Flama en gaèlic!, m'havia dit aquell llunyà primer dia. Flama! “El nom t'escau”, li havia dit jo innocentment. Els seus cabells eren vermells com la flama, però, curiosament, ella sempre era més feliç a prop de l'aigua dolça.
No va ser fins massa tard, que me'n vaig adonar definitivament. La seva flama s'havia anat debilitant fins que ja no podia seguir més temps al nostre món. L'havia d'ajudar a tornar a casa seva i, tot i que sabia com de buit em semblaria el meu món a partir de llavors, vaig decidir dur-la al Turó de la Cabana una nit propera al solstici.
Per Sant Joan, la meva dona d'aigua ja no hi era, però sempre m'acompanyarà el seu record i l'esperança de tornar a veure les seves subtils corbes a prop d'un salt d'aigua.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    wynelland | 01-09-2013

    Gràcies pel comentari. Això de "ple de poesia" realment m'ha arribat!

  • molt bonic[Ofensiu]
    Fidel Català | 28-08-2013

    Un conte senzill i clàssic, però ple de poesia. Benvingut/da a relats, si mai no havies passat per aquí abans.

    Un començament esperançador aquest relat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: