L'Arnau i el Francesc 5. Tranquil·litat, per damunt de tot

Tranquil·litat, per damunt de tot

-Ding, dong!! -va sonar el timbre de la porta del pis de l'Arnau.
Algú va anar a obrir, segurament la Mercè, més que res perquè els pares ja eren treballant de nou.
El Francesc va entrar corrent a l'habitació de l'Arnau, amb cara d'incredulitat.
-Tiu! -va fer en observar que el seu amic estava jugant amb la consola pocs minuts abans de la seva important entrevista de treball-. No has vist l'hora que és?
Després de posar pausa al joc, l'Arnau el va mirar.
-Què!? -va ser l'únic capaç de dir, molest per la interrupció.
-Tiu, que són dos quarts de sis! -va cridar-. I d'aquí a mitja hora hem de ser al Burger King, o no hi haurà ni uniforme, ni ties, ni res.
-Tiu, t'has de calmar una mica, sinó no t'agafaran -va aconsellar en veure els nervis de l'altre-. Vols fer una partideta, i així et desestresses?
El Francesc es va mirar el rellotge: eren dos quarts en punt, i de casa al Burger King hi havia ben bé deu o quinze minuts.
-Està bé -va acceptar, mentre seia a la cadira que pràcticament ja tenia la forma del seu cul.
Va agafar el segon comandament i es va preparar per demostrar a l'Arnau que aquell era el seu dia de sort. El mitjà era l'Esto es fútbol 2, i l'equip local seria la Juventus, mentre que el visitant seria el Manchester United. Tot un clàssic dels seus encontres.
L'àrbitre va xiular l'inici del partit.