L'Arnau i el Francesc 16. Una difícil decisió

Una difícil decisió

El Francesc va esbufegar davant de tanta varietat entre la que elegir. Total, triar una pizza no era tan difícil, però ell ho havia convertit en tot un ritual. Si d'entrada no n'hi venia de gust cap en concret, ja podien esperar els seus amics a trucar, que soparien ben bé a quarts de dotze o així. Primer havia de calcular l'economia i, per tant, el Francesc es treia la cartera i escampava per allà tots els diners que portés, normalment insuficients. Per tant, havia de fer campanya de recollida entre els seus amics, a veure si se sentien generosos i, entre tots, podien pagar-n'hi una al Francesc. Avui, però, portava un bitllet de vint i vàries monedes de un i dos euros. Però, és clar, havia de triar, i no era pas una tasca fàcil existint una gamma tan variada de pizzes.
Els altres ja havien triat. Sempre, o gairebé, escollien el mateix. Els agradava un o dos tipus de pizza i d'aquestes no es movien. I ara a esperar que el senyor Francesc es decidís.
Mentrestant, a l'estadi virtual, la segona semifinal, entre el Raven i el Marc arribava a l'últim minut de partit. Com era d'esperar, el Bayern de Munich del Marc dominava en el marcador per un gairebé definitiu tres a un, davant els desolats i extenuats jugadors del Liverpool que controlava l'Enric. Els alemanys esperaven el xiulet de l'àrbitre per assegurar la seva presència a la gran final, on es mesurarien cara a cara contra el Manchester United del Francesc.
-Vinga, tiu, decideix-te d'una puta vegada, tiu -va insistir el propi Marc, defensant la seva porteria d'un contracop anglès-. Que hem de jugar la final i són gairebé les deu, tiu!
-Tranquil·let, eh? -es va defensar l'acusat-. És que aquesta és una decisió moooolt important.
-Mira, sabes que? Nosotros llamamos ya y cuando tu sepas lo que quieres, te espavilas -va dir el Sánchez en to d'amenaça.
-Està bé, ja m'he decidit -va fer per fi, finalitzant aquell dilema seu-. Em sembla que agafaré una margarita.
-Joder, tiu! -va rondinar el Marc-. Mitja hora per decidir-te i al final agafes un margarita. És increïble, tiu.
-Sí, ja et val -va reiterar el Pep.
-Doncs espereu, que m'ho penso millor…
-No, no, no!! -van fer tots a la vegada, intentant mantenir la decisió del Francesc-. Ara ja has triat.
El Pep va treure el seu nou mòbil i es va disposar a trucar a la pizzeria habitual. Els agradava bastant putejar el personal, i per això normalment trucaven a una pizzeria que els queia força lluny, així el repartidor havia de fer una excursioneta ben llarga abans d'entregar-los la comanda.
L'àrbitre va xiular el final del partit i el victoriós Marc va fer un bot de la cadira.
-Felicitats, Raven, has estat un bon adversari, tiu -va dir amb un to xulesc.
-Tiu, com pots ser tan cregut? -li va recriminar el decebut perdedor, oferint el comandament a l'altre finalista.
La final estava preparada. Bayern de Munich contra Manchester United, tot un clàssic de les finals europees d'aquells torneigs. Mentrestant, el bo d'en Pep mantenia una distesa conversa per telèfon amb alguna de les noies de la pizzeria. Sempre s'oferia a trucar ell, i així aprofitava per intentar lligar amb la pobra telefonista que aguantava estoicament els afalacs i proposicions no massa honestes fins que aconseguia agafar la comanda.