L'Arnau i el Francesc 11. Preparats per començar?

Un relat de: Vicenç Bacardit i Garcia

Preparats per començar?

Els Golden Grahams van brollar abundantment de la bossa i es van capbussar en la blancor immaculada de la llet. L'esmorzar estava preparat, i l'Arnau disposat a devorar-lo. Com que no havia menjat gaire croquetes del sopar del dia anterior, s'havia llevat amb molta gana.
L'esperava un dia molt dur. Per fi havia arribat el divendres i havia d'anar al Burger King a aprendre el seu nou ofici. Ja tenia l'uniforme. El Francesc i ell l'havien anat a buscar el dijous, amb l'esperança de tornar a veure la Cristina, però per algun motiu, potser perquè la noia feia un altre horari, no la hi van trobar. Es van entristir molt, els xicots.
La cita era a les onze del matí, o sigui, en una hora escassa. El Francesc l'havia de passar a buscar a dos quarts per casa. L'Arnau només havia d'esmorzar i agafar l'uniforme.
Va menjar-se els cereals i es va anar a pentinar. Volia fer patxoca, potser avui si que veurien la Cristina i calia que la noia tingués una bona impressió d'ell, més que no pas del Francesc.
-Ding, dong!! -va fer el timbre, avisant de l'arribada d'algú.
L'Arnau va anar a obrir la porta, esperant trobar-hi darrere el seu amic. Si que era puntual! Bé, s'havia avançat i tot. Encara quedaven cinc minuts per dos quarts i ja s'havia plantat allà. I feia goig, el noi. Es notava que s'acabava de dutxar, afaitar, engominar, encoloniar, perfumar i vestir amb les seves millor peces de roba. L'Arnau, en veure'l, no va poder dissimular que l'aspecte del seu amic li feia gràcia i va riure per sota el nas, per no ofendre'l.
-Què!? De què rius? -va preguntar el Francesc, lleugerament mosquejat.
-Que vas a una boda? -va fer l'Arnau perquè l'altre noi veiés que es tractava dels seu aspecte.
-És que vull quedar bé, saps? És el primer dia de feina i, ja se sap…
-Ei, és que la Cristina és per a mi -va aclarir l'Arnau, posant-se Axe per tot el cos.
-Sí? I per què? Si es pot saber -va demanar el Francesc.
-Doncs perquè sí!
Quedava clar que a tots dos els molava la mateixa noia, la Deessa de les Hamburgueses. Allò seria un greu problema. Havien buscat una feina per lligar, però no amb la mateixa tia. Es van mirar amb cara de pique, com quan es reptaven a la Playstation, però aquest cop per a veure qui conquistava abans el cor de la Cristina.
-Va, marxem! -va proposar l'Arnau, intentant tallar aquell mal rotllo.
-Sí, que no féssim tard.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Bacardit i Garcia

Vicenç Bacardit i Garcia

55 Relats

20 Comentaris

58303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig nèixer el 1980 a Sabadell, tot i que visc a Igualada des dels tres dies d'edat.
Només he guanyat un parell de cops els jocs florals de l'institut, però espero tenir una mica més d'èxit en el futur amb les meves novel·les, els meus relats i les meves... paranoies. Bé, com a mínim, a veure si m'hi poso una mica més que fins ara.