Cercador
L’AQUEDUCTE ROMÀ DE PINEDA DE MAR. EL GRAN OBLIDAT.
Un relat de: Antonio Mora VergésRetratava al Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts , davant el que resta – encara – de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, que es troba a la vessant occidental del turó de la Guàrdia, sobre la riera de Pineda i prop de Can Cua. La seva construcció data aproximadament del segle III d.C.
Sembla que s'originava més amunt de Can Bofill i que el seu curs tenia tres quilometres i mig amb un desnivell de 40 metres. salvant en tot el recorregut quatre torrenteres mitjançant arcades. Proveïa d'aigua una vil.la romana que ha estat descoberta a Can Roig on hi havia una bassa per a regar
Actualment de l'aqüeducte es conserven tan sols quatre arcs i el començament d'un altre, que en total miden 29,30 metres de llargada. Les arcades són de mig punt sobre pilars de secció rectangular, lleugerament trapezoïdal. L'aparell constructiu és de pedra de color groguenc,rogenc i negre de diferents mides, tallades a cops de martell. Al sector inferior dels pilars,la pedra és més gran i més regular. A les arcades, en lloc de dovelles hi ha estrets trossos de pissarra que no mantenen la forma radial respecte el centre de l'arcada.
La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de la Font del Ferro, d'uns 3,12 metres; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 metres i set arcades, i el de Can Palau. En total, devia tenir una longitud de 3,5 Km., desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig on havia el lacus. El material utilitzat als murs i les arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s'utilitzava pedra plana col•locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus devia tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.
Les restes de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, en estat de ruïna pregona, necessiten una consolidació urgent que n'impedeixi l'enderroc definitiu.
Felicitem als governs locals, a la Diputación Provincial de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i fins a la Comunitat Econòmica Europea; sense ells no hagués estat possible assolir un tal estat d’abandó i incúria.
Sembla que s'originava més amunt de Can Bofill i que el seu curs tenia tres quilometres i mig amb un desnivell de 40 metres. salvant en tot el recorregut quatre torrenteres mitjançant arcades. Proveïa d'aigua una vil.la romana que ha estat descoberta a Can Roig on hi havia una bassa per a regar
Actualment de l'aqüeducte es conserven tan sols quatre arcs i el començament d'un altre, que en total miden 29,30 metres de llargada. Les arcades són de mig punt sobre pilars de secció rectangular, lleugerament trapezoïdal. L'aparell constructiu és de pedra de color groguenc,rogenc i negre de diferents mides, tallades a cops de martell. Al sector inferior dels pilars,la pedra és més gran i més regular. A les arcades, en lloc de dovelles hi ha estrets trossos de pissarra que no mantenen la forma radial respecte el centre de l'arcada.
La canalització es desenvolupava a la riba esquerra de la riera, que aniria coberta, desfent-se en tres aqüeductes: el de la Font del Ferro, d'uns 3,12 metres; el de Can Cua, amb una longitud de 29,30 metres i set arcades, i el de Can Palau. En total, devia tenir una longitud de 3,5 Km., desapareixen en dos trams subterranis, i arribaria fins a Can Roig on havia el lacus. El material utilitzat als murs i les arcades és pedra lligada amb morter molt fort, del mateix terreny; a les voltes s'utilitzava pedra plana col•locada radialment. El tancament dels arcs era amb trossos pissarrosos. Els angles del canal eren reforçats amb Opus Signinum i aplanat amb calç. El lacus devia tenir aproximadament 13 metres de costat; la seva alçada es desconeix.
Les restes de l'aqüeducte romà de Pineda de Mar, en estat de ruïna pregona, necessiten una consolidació urgent que n'impedeixi l'enderroc definitiu.
Felicitem als governs locals, a la Diputación Provincial de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, al GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, i fins a la Comunitat Econòmica Europea; sense ells no hagués estat possible assolir un tal estat d’abandó i incúria.
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5429220 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS