Cercador
IN MEMORIAM DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LES VIRTUTS. ALCOVER/L’ALBIOL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Raul Pastó Ceballos retratava l’edifici en ruïnes, de l’ermita de les Virtuts , coneguda també com La roca de la Virtut, Santuari de la Mare de Déu de les Virtuts, localitzada als límits dels termes d’Alcover i l’Albiol a la comarca del Camp Jussà de Tarragona.
Patrimoni Gencat ens diu que era una construcció de de planta rectangular. Obra de paredat, amb reforços i reconstruccions de carreuó. Sobre la façana, quasi perpendicular a la porta principal una espadanya de carreuó. Damunt de la porta, allindada, una petita fornícula de pedram buida.
Restes d'arcs de tipus gòtic català. Els sostre havia tingut una coberta de dues vessants. El santuari es troba sobre una llenca de roca que sobresurt de la serra, penjada damunt de la vall del riu Glorieta.
L’any 1334 es parla ja d'uns "ermitaneis vallis de Rascaç", i el 1356 de l'"heremita cellule termini Samuntam sive Rascaç" (El Rescàs era part de l'antic terme de Samuntà, pertanyent al segle XIII al comtat de Prades, ara repartit entre l'Albiol i, majoritàriament, Alcover).
El 1358, l'arquebisbe Pere de Clasquerí ( ? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) expedí unes lletres en favor de dos frares, membres de la comunitat d'ermitans Beguins que vivien a la Roca de la Virtut.
El 1359 hi havia ja una capell capaç per a les principals funcions litúrgiques.
El primer terç del segle XV fou construït el santuari.
L'advocació a la Mare de Déu està documentada almenys per la desamortització de 1835.
El 1894 foren duts a l'església parroquial de l'Albiol (a la que pertany) la imatge de la Verge i el retaule, que en els dies foscos que seguien a la sedició vitorià dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República foren cremats.
Seguim en la nostra tasca de divulgar el patrimoni històric de Catalunya, malgrat la persistència de l’epidèmia de la Covid.19, gestionada de forma maldestra pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA va reclamar TOTES les competències en matèria de Sanitat, així que haurà de respondre per acció u omissió de TOTES LES ACCIONS DUTES A TERME.
Ah!, cal recordar que a la vigent legislació , la responsabilidad patrimonial de la Administración por los daños producidos por el funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos es una responsabilidad objetiva ya que supone que no es estrictamente necesario que el daño a indemnizar sea realizado con culpa o ilegalidad; únicamente será necesario que el perjudicado no esté obligado por norma alguna a soportar el daño.
Patrimoni Gencat ens diu que era una construcció de de planta rectangular. Obra de paredat, amb reforços i reconstruccions de carreuó. Sobre la façana, quasi perpendicular a la porta principal una espadanya de carreuó. Damunt de la porta, allindada, una petita fornícula de pedram buida.
Restes d'arcs de tipus gòtic català. Els sostre havia tingut una coberta de dues vessants. El santuari es troba sobre una llenca de roca que sobresurt de la serra, penjada damunt de la vall del riu Glorieta.
L’any 1334 es parla ja d'uns "ermitaneis vallis de Rascaç", i el 1356 de l'"heremita cellule termini Samuntam sive Rascaç" (El Rescàs era part de l'antic terme de Samuntà, pertanyent al segle XIII al comtat de Prades, ara repartit entre l'Albiol i, majoritàriament, Alcover).
El 1358, l'arquebisbe Pere de Clasquerí ( ? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) expedí unes lletres en favor de dos frares, membres de la comunitat d'ermitans Beguins que vivien a la Roca de la Virtut.
El 1359 hi havia ja una capell capaç per a les principals funcions litúrgiques.
El primer terç del segle XV fou construït el santuari.
L'advocació a la Mare de Déu està documentada almenys per la desamortització de 1835.
El 1894 foren duts a l'església parroquial de l'Albiol (a la que pertany) la imatge de la Verge i el retaule, que en els dies foscos que seguien a la sedició vitorià dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República foren cremats.
Seguim en la nostra tasca de divulgar el patrimoni històric de Catalunya, malgrat la persistència de l’epidèmia de la Covid.19, gestionada de forma maldestra pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA.
El GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA va reclamar TOTES les competències en matèria de Sanitat, així que haurà de respondre per acció u omissió de TOTES LES ACCIONS DUTES A TERME.
Ah!, cal recordar que a la vigent legislació , la responsabilidad patrimonial de la Administración por los daños producidos por el funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos es una responsabilidad objetiva ya que supone que no es estrictamente necesario que el daño a indemnizar sea realizado con culpa o ilegalidad; únicamente será necesario que el perjudicado no esté obligado por norma alguna a soportar el daño.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5429955 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ