L’ADMINISTRACIÓ & LA DONA BORRATXA

En temps de l’Ermessenda de Valrà, es deia: la dona borratxa i el vi al celler no pot ser. Expressava una saviesa pràctica: no es pot voler una cosa i la seva contrària sense caure en la incoherència.

Aquella dita, nascuda de l’observació directa, ara es podria aplicar a la política institucional contemporània.

Les administracions proclamen que “garantiran els serveis públics”, al mateix temps però, retallen pressupostos, es malbaraten recursos i s’improvisen polítiques sense sostenibilitat.

El resultat és una forma moderna de misèria: hospitals col·lapsats, treballadors socials desbordats, gent gran sense suport digne, i una sensació col·lectiva que l’existència perd qualitat i sentit.

És una paradoxa moral i política: es parla de benestar mentre es fabrica precarietat.
Potser la lliçó que ens deixa l’experiència des de temps antics, és que la coherència, la responsabilitat i el sentit comú —valors que semblaven menors— són en realitat la base de tota convivència justa. Sense ells, la societat es degrada, encara que els discursos sonin virtuosos.

L’administració, com la dona del Cèsar, ha de ser honrada, i no únicament semblar-ho