l'adéu per sempre

Un relat de: Identitat Inedita
Dia onze de febrer
Dia negre al calendari
Un amor ens ha deixat
Ja li han posat el sudari
Un adéu tant apressat
Que no ens ha donat treva
Ni per fer un últim petó
Ni una mirada d' entesa
Tant trist!
Però si en fer se fosc
I posant els ulls ben clucs
Mirem a munt cap el cel
Veurem brillar-hi per sempre
La Xon un petit nou estel



Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Identitat Inedita | 18-04-2021

    Estic passant un dol molt dolorós sobre tot després de la incineració.
    Forat a l'estómac i a l'ànima

  • Mirar amunt![Ofensiu]
    Homo insciens | 18-04-2021

    Versos que expressen l’enuig de no poder acompanyar, i potser també el principi de l’acceptació de la marxa... Un nou estel brilla amb força per a vosaltres! Una abraçada.

  • Un trist adéu [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-04-2021

    Un poema ple de sentiments, que té una essència molt profunda i trista. El plantejament és molt bo i original.
    M'alegre d'haver-te llegit, aquest poema.
    Salutacions.

  • Bon dia, Identitat inedita[Ofensiu]
    brins | 17-04-2021 | Valoració: 6

    Un poema molt trist, potser massa.
    Gràcies pel comentari que m'has fet, Sí que podria haver escrit el relat en un temps present, és clar, però llavors no hauria estat real el text. Fixa't que és biogràfic, i són sinceres les meves paraules...

    brins

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

93 Relats

138 Comentaris

8800 Lectures

Valoració de l'autor: 8.59

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.