La volta a l'estadi

El dia de la marató olimpica, el set d’agost de 1948, va ser un dia de molta calor, i l’Estadi Imperial de Londres (Wembley) estava ple de gent disposada a oblidar la Segona Guerra Mundial. Des de la sortida, el belga Étienne Gailly feia la seva sense tenir en compte el pas dels rivals. Es va posar davant molta estona.

Quan faltaven deu quilòmetres, la marató li va passar factura i va tenir un defalliment. El van passar l’argentí Delfo Cabrera i el coreà Choi Yoon-Chil; el qual va abandonar poc després. Delfo Cabrera era un argentí de classe treballadora que havia buscat en l’atletisme una manera de millorar en la vida.

Gailly era un exsoldat que havia participat en l’alliberament del seu país amb l'exercit britànic. Estava tan content i agraït que volia donar una medalla d’or a Bèlgica i al Regne Únit. Tot i ser passat, Gailly es va recuperar i es va tornar a posar davant, però amb l’argentí darrera. El belga va poder entrar a l’estadi en primer lloc i escoltar l’ovació que li va dedicar el públic. Era un noi que corria amb l'esperit i això li va passar factura.

Només de passar la porta, hom va veure com avançava amb passes curtes i amb prou feines podia alçar els genolls. Gailly era un home esgotat; exprimit. Abans d'entrar a la pista per fer la volta a l'estadi, l’argentí Delfo Cabrera el va passar i va enfilar el camí de l'or. Veure com Delfo el passava, va fer que Gailly encara reduís més la marxa. Llavors, el va passar el britànic Jhon Enry Richard. Richard corria amb el torç endavant i es veia molt cansat, però amb forces per arribar segon. Gailly es va posar a caminar i potser s'hauria aturat, però els entrenadors del costat de la pista amb un mocador blanc el van animar a seguir.

Davant, Delfo Cabrera va entrar guanyador i va provocar l’exaltació dels argentins. Un entrenador argentí es va exaltar de tal manera que va saltar a la pista i va voler abraçar Cabrera que esgotat el va rebutjar. Després va entrar el britànic Jhon Enry Richard, força acabat, i per fi, tot fent tentines i animat per tothom, Etienné Gailly que va passar la línia i va caure a terra exhaust. Gailly va guanyar la medalla de bronze i el record del seu esforç per arribar.