La vida és el més gran, no sempre la tindreu...

Un relat de: free sound
L lisca, solta, viu i escolta...
A ra, avui, així, i si...

V ent dolç, cel clar, mar blau
I el món no cau.
D esfés, refés, del dret o
A l’inrevés...

É s més, que res.
S enzill, preciós,

E l dia és dolç,
L es flors, els mots,

M àgics acords...
É s breu, prou greu,
S i no fas el que vols.

G audeix,
R iu sempre
A mb escreix...
N o n’hi cap més,
,
N omés un cop,
O perdre-ho tot.

S entir, accedir,
E scollir,
M és que acolorir.
P as lent o accelerat,
R egal trobat,
E scrit llaurat...

L a vida és,
A lgun tresor,

T ot ben tancat.
I no pot ser mai rebutjat.
N ‘hauré trobat,
D ‘un cor robat,
R iu alegrat,
E l que en queda de tot plegat,
U n text, ple de felicitat.

Maig 2011

Acròstic inspirat en un fragment de:
Bertolt Brecht (Augsburg, 10 de febrer de 1898 - Berlín, 14 d'agost de 1956).
Traducció de Feliu Formosa. "Poemes i cançons." Ed. 62-Empúries.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer